.
 |
| . |
En aquesta entrada us vull parlar del camí de la Séquia, entre Balsareny i Manresa. Amb un recorregut de gairebé 25 quilòmetres, el canal medieval de la Séquia es va construir el segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, a Balsareny, fins a la capital del Bages. Actualment continua en ple funcionament i subministra tota l'aigua que necessita la ciutat i altres poblacions de la comarca.
És un camí planer amb molt poc desnivell, es pot fer a peu o en bicicleta i en el seu recorregut hi trobem bosc mediterrani, principalment alzina, roure i pi blanc. També hi trobem camps de conreu, principalment de secà, on predominen l'ordi, el blat i, en menor grau, la civada.
I al llarg del recorregut anem trobant ponts, aqüeductes, ermites, masos, etc.
Fa dues setmanes vaig acabar una formació en Interpretació i educació ambiental i actualment estic fent les pràctiques del curs i estic treballant en un projecte on aquest espai, el camí de la Séquia, n'és el protagonista.
El passat divendres vaig anar a fer el tram del Bosc de la Sala, al terme municipal de Sallent, un dels més bonics, especialment en aquesta època. Vaig prendre notes per al projecte i vaig fer algunes fotografies que comparteixo amb vosaltres. El matí va començar amb molta boira però finalment el sol es va acabar imposant.
Us inspiren a escriure alguna cosa? 🍁📝🌿
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| Amfiteatre de la Sala |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| . |
 |
| Santa Magdalena de Bell-lloc |
Un itinerari preciós, tan amb sol com amb boirina i un camí planer per gaudir del paisatge sense cansar -te gaire. M'ha vingut a la memòria un poema infantil que diu:
ResponEliminaTardor,
tot ho canvies de color.
Tardor,
voldria ser com tu,
un bon pintor.
Petonets, Núria.
Un camí amb unes vistes precioses per admirar amb tranquil·litat i gaudir-lo sense presses.
EliminaBonic aquest poema de tardor, una estació que ho acoloreix tot.
Petonets, Roser.
Doncs, ja mirarem si ens inspira alguna cosa, però de moment, només puc pensar que hi he d'anar, que hi he d'anar a caminar-lo, és preciós i no hi he estat mai.
ResponEliminaMolts gràcies per compartir aquesta preciositat de fotografies i de paisatges. Sembla que la tardor és una bona època per fer aquest camí de la sèquia, però segur que a totes les èpoques de l'any deu ser bonic.
Una abraçada, Núria!
Doncs si no hi has estat mai t'animo a fer-lo, segur que el gaudiràs. Hi ha trams més macos que d'altres, però en general és un bon camí i com comenta la Roser, és planer i sense cap tipus de dificultat.
EliminaAquest és dels trams més bonics, en aquesta època encara més, quan la tardor ho vesteix tot de colors. Però sí, a totes les èpoques de l'any té el seu encant.
Espero que algun dia el puguis fer i gaudeixis de l'experiència.
Una abraçada, Carme!
M'has fet recordar vells temps. L'any 1979 vaig anar de mestre a Balsareny fins al 1982, La zona del riu i la Sèquia era molt bonica i passejava a estones per allà. Cada cop que llegeixo o veig alguna cosa relacionada amb Balsareny m'emociono i em fa recordar uns anys meravellosos.
ResponEliminaM'il·lusiona llegir les teves paraules perquè transmeten uns records que per tu van ser molt bonics, les emocions d'unes vivències que van significar molt per a tu.
EliminaA Balsareny, on hi ha el punt d'inici de la Séquia, és preciós. Segur que passaves molt bones estones passejant per la vora del riu i la Séquia.
Per cert, jo vaig néixer l'any 1979...
Moltes gràcies pel teu comentari, Alfons. I m'alegro que les fotografies t'hagin transportat a una època meravellosa per tu.
T'han sortit unes fotografies precioses. Em sembla mentida no haver caminat mai per aquests paratges tan bells.
ResponEliminaIntentarem posar-hi remei, a veure si aquest proper 2023 hi anem.
Gràcies, Xavier. Aquests paisatges conviden admirar-los i retratar-los.
EliminaCom li he dit a la Carme, t'animo a tu també a descobrir la Séquia tot caminant-hi. Tal i com t'agrada la natura, en gaudiràs segur.
A posar-hi remei doncs, hehe!
Què bonic!. Un paisatge gairebé de conte.
ResponEliminaLa boira, l'aigua, els reflexes, les muntanyes de fulles i els colors tenen un encant especial a les teves fotos. Enhorabona!.
Aferradetes, nina.
Un conte ple de la màgia de la natura!
EliminaTots els elements llueixen a la seva manera i no cansen de mirar.
Moltes gràcies, nina.
Aferradetes, preciosa.
Unes imatges molt boniques d'un lloc molt preciós. Amb la boira , encara tenen un encant afegit, m'agraden molt !.
ResponEliminaGràcies per compartir-les i donar-nos la oportunitat de descobrir un lloc així ;)
La boira sempre dona aquest toc d'encant i una mica de misteri.
EliminaRealment és un lloc molt bonic que val la pena descobrir.
Gràcies a tu, Artur. Una abraçada!