Davant del pont | Els relats de la Carme

 .

.

–No creus que hauríem d'anar-nos-en ja? El riu baixa a vessar, acabarà pujant més i ens engolirà.
–Esperem una mica més, tinc un pressentiment...
–Un pressentiment? Què vols dir?
–Alguna cosa passarà... i si som aquí a primera fila podrem fer fotos i gravar algun vídeo per publicar a Instagram.
–Qui et va parir! Et vols quedar per fer fotos i vídeos per l'Insta? Mira noi, et deixo i me'n vaig, vull arribar viu a casa. És un perill, estar-se aquí.
–A veure, si la cosa s'enreda molt ens n'anirem, no et preocupis. No estic tan boig.
–Fa quinze dies un munt de gent penjava vídeos sobre els incendis. Eren allà, davant del foc pràcticament, gravant enlloc d'ajudar.
–Home, potser també van ajudar, no siguis així...
–Avui en dia la gran majoria només vol tenir protagon...
–Guaita! Guaita! Que s'ensorra el pont! Veus? Intuïa que passaria alguna cosa.
–Quin horror!
–Esgarrifa, eh!
–Has vist si passava algun cotxe?
–Malauradament sí...
–Quina desgràcia, mare meva, quina desgràcia!
–I ho hem vist en directe...

Al vespre tots dos amics miren les notícies en què parlen de la caiguda d'un dels pilars del pont en un vespre fatídic. L'endemà, la imatge d'una part del pont esfondrat amb dues persones mirant-s'ho des de la riba del riu és portada a tots els diaris.

–Has vist? Sortim a tota la premsa
–Haurem de comprar tots els diaris, oi?
–Serà un record per a tota la vida.
–Sí, per sort nosaltres ho podem explicar.

---

Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/07/els-relats-destiu-de-la-carme-juliol-el.html

Relat adaptat a l'època actual, l'any 1971 enara no hi havia mòbils per gravar ;)