 |
| . |
Una columna de fum s'estén ràpidament i deixa el cel completament negat. Helicòpters i camions de bombers passen contínuament. Altes temperatures, sequera extrema, vent desfavorable... serà una jornada complicada, un incendi difícil de controlar. Hores d'angoixa i patiment. Hores d'esforç per a tots els qui lluiten contra el foc. Llàgrimes de tristesa, de ràbia i d'impotència.
Avui els boscos ja no són verds. Els camps han perdut el seu color daurat. Ara només queda el negre. Negre de cendra. Negre de dolor i de pèrdues irreparables.
-86 paraules-
Aquest diumenge van tornar a cremar boscos al Bages, i a altres punts del país, i m'han sortit aquestes paraules. M'ha tocat molt de prop i les imatges que veia des de casa eren realment esgarrifadores. Moltes gràcies a tothom qui ha treballat en la seva extinció.
El Pau tenia un somni daurat. Amb les presses va sortir descalç. No va ser el darrer d’arribar. El Joan se li havia avançat, gairebé com sempre. I el Ricard també hi era i el seguia. Just quan va arribar el Jordi van travessar, en fila índia, l’avinguda de l’Abbey Road.
ResponEliminaUn fotògraf va immortalitzar el moment.
El Jordi portava el Something, i el Here comes the sun. El Joan el Come togheter i el Because. I el Pau el Golden Slombers. I malauradament pels seus seguidors, el The end.
Guau! Que bé que t'ha quedat, immortalitzant un gran moment i els grans de la música.
EliminaM'agrada molt, gràcies Xavier!
(Correcció: Golden Slumbers. Amb U)
ResponEliminaI ara m'has fet venir ganes d'escoltar aquestes i altres cançons The Beatles ;)
EliminaQuin patiment, per tot arreu n'hi ha, sembla com si fos una plaga...
ResponEliminaEl teu text ho expressa molt bé, "Llàgrimes de tristesa, de ràbia i d'impotència".
Aferradetes, nina.
Cada estiu igual, i cada any més per desgràcia, és com una plaga que no hi ha manera d'aturar, tristesa immensa.
EliminaAferradetes a 37º, nina.
Una setmana ben trista i plena de dolor, per molta gent. Desitjo que no t'hagis vist afectada directament.
ResponEliminaBon cap de setmana !!
Sí, ha estat una setmana plena de tristesa que a algunes persones ha afectat molt més.
EliminaHe tingut el foc molt a prop, des de casa es veia el fum i esgarrifava, però directament no ha arribat fins aquí, el vent girava en direcció contrària. Quina llàstima, tot i així, per la gent i per la natura.
Bon diumenge, Artur!
S'acabava de jubilar
ResponEliminai li havien pintat
un futur daurat,
viatges, passejades,
activitats culturals,
reunions amb antic companys,
noves coneixences.
No se n'adonaven
de la seva soledat
des que es quedà sol
per culpa de la maleïda malaltia
que el deixà enfonsat.
per això,
ara havia agafat la jubilació,
no en tenia ganes de fer res
ni d'estar amb ningú.
Però faria tot allò que li prometien
l'ompliria de felicitat.
Tornaria a reviure
tot allò que l'havia fet feliç
amb ella,
repetiria la vida amb ella
fent-ho en records
Estar-se sense fer res no és bo, però omplir els dies amb moltes activitats tampoc ajuda gaire... potser es tractaria de trobar un equilibri. I que els altes siguin capaços de posar-se al seu lloc, d'escoltar...
EliminaUn poema que denota patiment, tristesa i una soledat molt profunda.
Gràcies un cop més per participar-hi, qui sap si.
Aquest és el segon que fas oi? i ben actual per desgràcia !!!
ResponEliminaA veure si fa una bona pluja que netegi tanta negror.
Bona nit, Núria.
Sí, és el segon i malauradament ben actual, cada estiu hem de lamentar incendis, i sembla que cada cop són i seran pitjors, una llàstima.
EliminaTant debò que plogui, aquí avui no ha fet res. Convé molt la pluja, els arbres estan assedegats.
Bon vespre, Roser.