Lletres i fils | Novembre 2022

 

.

Un altre mes arriba una nova proposta de Lletres i fils, i en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text on surti la frase "fulles que cauen". Pot ser al principi, al mig, al final... on vulgueu. Relat, poema, diàleg... sense límit d'extensió.Es pot acompanyar d'una fotografia, dibuix, música... 

Us animeu a participar-hi?


PROPOSTES REBUDES

· Núria: Em parlen de tardor 
· Sa lluna: Fulles


Les fulles que cauen van allà on les du el vent.
-Xavier Pujol-


Comentaris

  1. Bona proposta per aquesta tardor que sembla que no vol arribar mai.
    Hi aniré pensant...!

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si amb els nostres textos s'anima a arribar...
      Quan tu vulguis, nina.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. Et deixo el meu !. M'ha sortit una mica trist, nostàlgic...estem a la tardor, ja se sap !
    Una abraçada !!
    https://blueinstant.blogspot.com/2022/11/tardor-lanima.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que depressa, Artur, hehe!
      Ara vaig a llegir aquest text nostàlgic... hi ha èpoques que ens porten records tristos.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. A veure si aquest mes deixo la mandra al sofà, faig una volteta i m'animo per inspirar-me.
    Bona nit, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortir una mica sempre va bé, i en aquesta època la tardor ens regala unes imatges ben boniques que ens poden inspirar. Si t'animes, les portes sempre estan obertes, ja ho saps.
      Bon dia, Roser, petonets.

      Elimina
  4. M'embolcallo amb la tardor
    Mirant finestra enfora
    les fulles que cauen
    i el jardí va teixint
    la seva catifa de colors,
    on tots hi volen participar,
    com l'olivera sempre verda,
    o el altiu pi que regala
    les seves fulles per cosir.
    Les fulles cauen amb la serenor
    de les paraules
    que escriu un poeta oblidat,
    amb l'harmonia
    que un jove músic
    intenta imprimir a les seves notes.
    Les fulles cauen.
    No importa el temps,
    ni el jorn,
    ni la llum d'un sol
    que fluixeja.
    El meu amic,
    un gos madur
    que encara guarda
    traces de cadell
    corre pel jardí
    esvalotant les que han caigut
    i cercant les fulles que cauen,
    corre, buscant-me rere els arbres,
    al aguait d'una carícia
    mentre tots dos,
    amb la pau
    d'un jorn festiu
    restem del temps
    moments cercant les fulles caient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que ben trenats aquests versos amb les fulles que cauen.
      En llegir-lo m'han anat venint les imatges que descrius: el jardí amb una catifa de colors, el sol que fluixeja, l'olivera i el pi, i el gos ja vellet però que encar té ganes de jugar...

      M'agrada molt, a mi també m'has fet embolcallar amb la tardor.
      Moltes gràcies, qui sap si, per la teva participació.

      Elimina
  5. Les fulles que cauen van allà on les du el vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vent, guia de tants camins. Segons cap on bufa i de forma més suau o més forta, s'emporta tot allò que troba.
      Gràcies, Xavier.

      Elimina
  6. AQUÍ vos deixo el meu.

    Gràcies!.
    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n vaig cap al teu raconet ara mateix.
      Gràcies a tu nina.
      Aferradetes.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada