 |
| . |
Un altre mes arriba una nova proposta de Lletres i fils, i en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text on surti la frase "fulles que cauen". Pot ser al principi, al mig, al final... on vulgueu. Relat, poema, diàleg... sense límit d'extensió.Es pot acompanyar d'una fotografia, dibuix, música...
Us animeu a participar-hi?
PROPOSTES REBUDES
· Artur: Tardor a l'ànima
· qui sap si: M'embolcallo amb la tardor
· qui sap si: M'embolcallo amb la tardor
· Núria: Em parlen de tardor
· Carme: Fulles que cauen
· sa lluna: Fulles
Les fulles que cauen van allà on les du el vent.
-Xavier Pujol-
-Xavier Pujol-
Bona proposta per aquesta tardor que sembla que no vol arribar mai.
ResponEliminaHi aniré pensant...!
Aferradetes, nina.
A veure si amb els nostres textos s'anima a arribar...
EliminaQuan tu vulguis, nina.
Aferradetes, preciosa.
Et deixo el meu !. M'ha sortit una mica trist, nostàlgic...estem a la tardor, ja se sap !
ResponEliminaUna abraçada !!
https://blueinstant.blogspot.com/2022/11/tardor-lanima.html
Que depressa, Artur, hehe!
EliminaAra vaig a llegir aquest text nostàlgic... hi ha èpoques que ens porten records tristos.
Una abraçada!
A veure si aquest mes deixo la mandra al sofà, faig una volteta i m'animo per inspirar-me.
ResponEliminaBona nit, Núria.
Sortir una mica sempre va bé, i en aquesta època la tardor ens regala unes imatges ben boniques que ens poden inspirar. Si t'animes, les portes sempre estan obertes, ja ho saps.
EliminaBon dia, Roser, petonets.
La tardor segur que ens inspirarà...
ResponEliminaSegur que sí, cauran fulles i paraules...
EliminaM'embolcallo amb la tardor
ResponEliminaMirant finestra enfora
les fulles que cauen
i el jardí va teixint
la seva catifa de colors,
on tots hi volen participar,
com l'olivera sempre verda,
o el altiu pi que regala
les seves fulles per cosir.
Les fulles cauen amb la serenor
de les paraules
que escriu un poeta oblidat,
amb l'harmonia
que un jove músic
intenta imprimir a les seves notes.
Les fulles cauen.
No importa el temps,
ni el jorn,
ni la llum d'un sol
que fluixeja.
El meu amic,
un gos madur
que encara guarda
traces de cadell
corre pel jardí
esvalotant les que han caigut
i cercant les fulles que cauen,
corre, buscant-me rere els arbres,
al aguait d'una carícia
mentre tots dos,
amb la pau
d'un jorn festiu
restem del temps
moments cercant les fulles caient.
Que ben trenats aquests versos amb les fulles que cauen.
EliminaEn llegir-lo m'han anat venint les imatges que descrius: el jardí amb una catifa de colors, el sol que fluixeja, l'olivera i el pi, i el gos ja vellet però que encar té ganes de jugar...
M'agrada molt, a mi també m'has fet embolcallar amb la tardor.
Moltes gràcies, qui sap si, per la teva participació.
Les fulles que cauen van allà on les du el vent.
ResponEliminaEl vent, guia de tants camins. Segons cap on bufa i de forma més suau o més forta, s'emporta tot allò que troba.
EliminaGràcies, Xavier.
AQUÍ vos deixo el meu.
ResponEliminaGràcies!.
Aferradetes, bonica.
Me'n vaig cap al teu raconet ara mateix.
EliminaGràcies a tu nina.
Aferradetes.