 |
| . |
–Ocupes part del meu espai, i
contamines! -exclama la Pikala.
–Ocupo més espai perquè soc més
gros, i més necessari -respon en Fumnegre.
–Més necessari, dius? Jo passo
per camins estrets on tu no hi caps!
–I
jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en
Fumnegre.
–Ni ganes d'anar-hi, per una
autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan
lluminós.
–A les ciutats també tenim cel i
sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...
–I per què no t'hi quedes, sota
el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la
Pikala.
–No només nosaltres traiem fum:
hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som
els únics culpables!
–Bé, almenys admets que
contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?
–Quan em vinguin a buscar, o vols
que marxi tot sol?
–Doncs ja estan tardant! I
mentrestant hem de respirar el teu fum!
–I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?
–Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.
–És clar que hauré marxat,
arribaré a ciutat ben depressa.
–Jo ho podré admirar tot a menys
velocitat.
La Pikala i en Fumnegre continuen discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que se'ls fan eterns, arriba una parella.
–I aquesta bicicleta, quan hem
vingut ja hi era -diu l'Oliver.
–Algú la deu haver deixat aquí
abandonada -fa la Mont.
–I
si ens l'emportem, es veu bé, oi?
–Emportem-nos-la! Podré anar al
Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.
–Va, carreguem-la al cotxe i cap a
casa!
La Pikala veu com l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.
–Potser és millor que estiguem
units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.
–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.
–No et preocupis, estaràs a prop
de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.
–Contaminaràs
menys...
–Sí... i tu hi sortiràs
guanyant.
I la Pikala i en Fumngre, havent reduït distàncies i sabent que cada un fa falta, emprenen junts el camí.
Aquesta és la meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de desembre.
Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab dialectal marroquí).
Les distàncies mai són bones, ni tan sols en això.
ResponEliminaUn bon relat, nina.
Aferradetes conciliadores.
Sempre és millor reduir distàncies, en la mesura que sigui possible, i arribar a un acord per trobar un equilibri.
EliminaGràcies bonica.
Aferradetes, sempre conciliadores.
Jo trio la Pikala, sóc més del seu tarannà...
ResponEliminaBon vespre, Núria.
Fem la mateixa tria doncs, he he. Poder veure-ho tot més lent per assaborir-ho millor.
EliminaBon vespre, Roser, petonets.
Els pols oposats s'atrauen ! hehehe..... vés qui ho diria que acabaren junts :)
ResponEliminaBon vespre, Núria !!
Després de no posar-se d'acord amb res, al final han hagut d'afluixar... si no la convivència seria un desastre, hehe.
EliminaBon vespre, Artur ;)