La Pikala i en Fumnegre | Lletres i fils

.

.

–Ocupes part del meu espai, i contamines! -exclama la Pikala.

–Ocupo més espai perquè soc més gros, i més necessari -respon en Fumnegre.

–Més necessari, dius? Jo passo per camins estrets on tu no hi caps!

–I jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en Fumnegre.

–Ni ganes d'anar-hi, per una autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan lluminós.

–A les ciutats també tenim cel i sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...

–I per què no t'hi quedes, sota el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la Pikala.

–No només nosaltres traiem fum: hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som els únics culpables!

–Bé, almenys admets que contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?

–Quan em vinguin a buscar, o vols que marxi tot sol?

–Doncs ja estan tardant! I mentrestant hem de respirar el teu fum!

–I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?

–Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.

–És clar que hauré marxat, arribaré a ciutat ben depressa.

–Jo ho podré admirar tot a menys velocitat.

La Pikala i en Fumnegre continuen discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que se'ls fan eterns, arriba una parella.

–I aquesta bicicleta, quan hem vingut ja hi era -diu l'Oliver.

–Algú la deu haver deixat aquí abandonada -fa la Mont.

–I si ens l'emportem, es veu bé, oi?

–Emportem-nos-la! Podré anar al Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.

–Va, carreguem-la al cotxe i cap a casa!

La Pikala veu com l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.

–Potser és millor que estiguem units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.

–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.

–No et preocupis, estaràs a prop de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.

–Contaminaràs menys...

–Sí... i tu hi sortiràs guanyant.

I la Pikala i en Fumngre, havent reduït distàncies i sabent que cada un fa falta, emprenen junts el camí.

---

Aquesta és la meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de desembre. 

Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab dialectal marroquí).