 |
| . |
Què esteu fent, humans? Pareu de llençar deixalles a casa meva, també és casa vostra; prou plàstics que fereixen i causen la mort d'animals; deixeu de cremar-me, deixeu de maltractar-me. Soc la vostra cura, el vostre suport, soc la vostra llum en moments obscurs. Recordeu: el bosc no us pertany, vosaltres pertanyeu al bosc.
-54 paraules-
La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'llum'.
L'última frase del text està inspirada en la següent frase de Noah Seattle: La Terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la Terra.
L'última frase del text, inspirada en la frase de Noah Seattle: "La Terra no ens pertany... n
L'última frase del text, inspirada en la frase de Noah Seattle: "La Terra no ens pertany... n
Molt bonic, Núria! M'ha agradat molt aquesta utilització de la paraula llum.
ResponEliminaÉs veritat, la natura ens dona molta llum quan nosaltres estem apagats o foscos.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Carme!
EliminaSí, en dies grisos i moments apagats estar en contacte amb la natura és un raig de llum que ens il·lumina i ens proporciona una mica de tranquil·litat.
Una abraçada.
Molt encertada !! A veure si ens la escoltem !!
ResponEliminaSalut ;)
Bona falta ens fa escoltar la natura, si la maltractem a ella també ens perjudiquem a nosaltres.
EliminaGràcies, Artur, salut i bon cap de setmana ;)
I tant!. Només per antiguitat ja li hauríem de fer cas i hi podem afegir força, llum i bellesa.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sí, amb tot el que ens dona mereix un millor tracte. Donar i rebre, així tothom hi surt guanyant.
EliminaAferradetes, preciosa.
Desperta el dia amb la feble llum d’un matí incert.
ResponEliminaEm desperta el so del xiulet d’ocells que la llum desperta.
Desperta el cos abraçat al teu cos
i s’escalfa l’ànim en recordar-te a prop.
Em desperta la llum que neix del somriure endormiscat
Com aprenc tot el que m’ensenyes.
Signo amb un petó la font de la teva llum
Uns versos plens de llum, la llum necessària per començar un nou dia i continuar...
EliminaGràcies, qui sap si!