El Brogit - Número 480

.
.

Com foc que crema
el sol encén els núvols. 
Flames al cel.
-Núria Lorente-

Les flamarades
pel camí ens acompanyen
quan l'any s'acaba.
-Xavier Pujol-

Núvols que cremen
al bell mig d'un cel grisós.
L'arbre s'ho mira.
-M. Roser Algué-


Haiku publicat al número 480 de la revista 'El Brogit' de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikús, tankes i més'. Anteriorment ja havia col·laborat amb El Brogit i amb aquesta fotografia, que vaig capturar fa temps, he escrit aquest haikú reprenent així la meva aportació en aquest espai.

Comentaris

  1. Les flamarades
    pel camí ens acompanyen
    quan l'any s'acaba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt encertat el teu haiku, Xavier!
      Gràcies, l'afegeixo a la publicació.

      Elimina
  2. Una imatge contundent, com els versos !.
    Bones festes de Nadal !!
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tenir la sort de captar la imatge en el moment precís.
      Gràcies, Artur!
      Bones festes per a tu també :)
      Una abraçada!

      Elimina
  3. La fotografía i el haiku en perfecta harmonia.👌

    Bones Festes!.
    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, preciosa :)

      Bones Festes per a tu també!
      Aferradetes nadalenques.

      Elimina
  4. Adorei a publicação que muito gostei de ver, e ler. Quero deixar votos de um FELIZ E SANTO NATAL, extensivo à sua família e amigos
    .
    Poema de Natal: “” Jesus, é a luz, o caminho “”
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rikardo!
      Igualment, molt Bon Nadal per a tu, família i amics.

      Salutacions poètiques.

      Elimina
  5. Núvols que cremen,
    al bell mig d'un cel grisos.
    L'arbre s'ho mira.
    Petonets guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic, ben descriptiu del moment.
      L'afegeixo també.
      Petonets guapa.

      Elimina
  6. Preciós, tot. La imatge dels núvols que realment semblen flames i l'haiku que ho explica tan bé.

    Una abraçada, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! La veritat que vaig tenir la sort de ser al lloc en el moment precís.
      Una abraçada!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada