dissabte, d’agost 20, 2022

Deu anys, deu mots: Vida


.

Viure cada instant
Intensament i amb consciència
Descobrir la nostra essència
Alimentar l'ànima.

Alimentar-la d'amor i pau, dos ingredients imprescindibles en aquesta vida.
I tu, amb què l'alimentaries?


La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'vida' i en aquesta ocasió amb un acròstic amb l'afegit final. I vosaltres, amb què alimentaríeu l'ànima?

8 comentaris:


  1. Quan la van avisar es dirigí a l’hospital. La infermera en veure-la es retirà i la deixà amb el moribund.
    —T’esperava —digué.
    —Vida meva —xiuxiuejà.
    I li tancà els ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperava per acomiadar-se, per poder estar junts en l'últim adéu...
      Moltes gràcies, Xavier, malgat la tristor que desprèn, molt bon text, amb molt de sentiment.

      Elimina
  2. Molt bo el poema amb aquest acròstic.
    Intento alimentar-la amb amor pels altres i serenitat, tot i que de vegades es posa complicat.

    Aferradetes de diumenge, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina. Cert que a vegades hi ha situacions que ens ho posen complicat per poder-hi posar amor i serenitat... però malgrat aquests moments en què hi manquen, quan neixen de dins sempre acaben tornant.

      Aferradetes de diumenge, bonica.

      Elimina
  3. Jo també intento alimentar l'ànima d'amor, de pau, de serenitat, com tu i com sa lluna, i encarahi afegiria l'agraïment, que no només alimenta la vida, sinó que fa crèixer l'amor, la pau i la serenor.

    Molt bon acròstic, Núria! Ens queden els textos més curtets, ara. Tot un repte!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imprescindible també tot el que menciones, i que també hauria afegit al text, però tenim els mots que tenim, hehe. Agrair és molt important per fer créixer l'amor, la pau i la serenor i així sentir-nos una mica millor, una forma de valorar el que tenim en lloc de pensar en el que ens falta.

      I sí, tot un repte els textos més curtets, però segur que ens en sortirem!

      Moltes gràcies, Carme, una abraçada!

      Elimina
  4. Totes las experiències que vivim, ens donen per alimentar l'ànima ,, de nosaltres depèn de que no passi gana ! ;)
    Felicitacions, Núria ! Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, cada experiència és un aliment per a l'ànima. Alguns aliments ens poden fer molt bé, d'altres no tant, però tots formen part de la nostra vida i queden els aprenentatges.
      Gràcies, Artur, salut!

      Elimina