 |
| . |
Alço el vol
amb la llibertat
per companyia.
Viatjo lluny de
les opinions alienes
i m'acosto cada
cop més a mi.
Com si el meu cos
fos un imant
m'adhereixo, amb
força i seguretat,
al refugi
indestructible que m'he construït,
llar dels meus
somnis i esperances.
Estiro i empenyo,
cada cop més amunt,
i amb una força
imparable
alço el vol
lliure de pors i recances.
Proposta per a ‘Escribir jugando’, del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui la paraula aeròstat.
Això sí que és tenir seguretat en tu mateixa.
ResponEliminaUn poema fantàstic, nina.
Aferradetes!
El més important és tenir seguretat i confiança, és el primer pas per poder decidir per nosaltres mateixos.
EliminaGràcies pel teu comentari nina, aferradetes.
M'agrada molt el teu poema. Enhorabona!
ResponEliminaI trobo aquesta imatge molt suggeridora, aquest castell que s'alça amunt ple de somnis! Em sembla que m'hi apuntaré.
No veia què havies fet de la U del dau, però quan ho he mirat millor he vist que era un iman... he, he, he...
Gràcies, Carme!
EliminaSí que és una imatge que dona molt de joc, en poden sortir moltes històries sorprenents i plenes de somnis.
Espero que t'hi apuntis i puguem llegir la teva proposta ;)
Una abraçada!
Preciós. Tant de bo pogués viatjar lluny de lea opinions alienes, crec que aquesta és la base de la llibertat real i individual. Gràcies per la teva aportació, plena d'esperança i llibertat. Una abraçada, Núria i fins ben aviat! 🤗💜
ResponEliminaSí, aquesta és una de les coses que ens costa a moltes persones, viatjar lluny de les opinions alienes, evidentment totes aquelles opinions que són crítiques, que et desvaloritzen i que no aporten res... les opinions que són per animar i fer-te costat, benvingudes siguin :)
EliminaMica en mica esperem que no ens afecti el que pensin els altres i ens escoltem a nosaltres per gaudir de llibertat.
Una abraçada, Lídia :)
Molt bonic aquest relat, m'agrada molt això d'acostar-se a un mateix i passar una mica de l'opinió dels altres...Així volarem cada vegada més lliures!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Sí, a vegades és necessari prendre distància del que pensin els altres, escoltar-nos i ser fidels a nosaltres mateixos per volar lliures.
EliminaGràcies pel teu comentari, Roser, m'alegro que t'hagi agradat.
Petonets