dilluns, de febrer 22, 2021

Momoko y la gata - Mariko Koike

Traducció del japonès de Gabriel Alvárez Martínez
 

Momoko tenía algo que apaciguaba a la gente. Aunque fuese fría y tendiese a marcar la distancia con la otra persona, nunca me dolió que no se encariñara más conmigo. Me bastaba con que estuviera ahí. Era una niña que, sin necesidad de palabras, hacía entender a los adultos hasta qué punto era inútil exigirle algo más.


Aquella niña tenía algo de péndulo que se aleja y se acerca de nuevo. Cuanto más disminuía la amplitud de su oscilación, más me invadía una serena felicidad. Esperé pacientemente a que el péndulo que había en su interior se detuviera. Ansié el momento en el que, por iniciativa propia, me abriese las puertas de su corazón, sin necesidad de imponerle mi cariño ni recurrir a tretas.


La gente nunca pierde la ocasión de decirme que soy una trabajadora nata, que he nacido bajo la estrella venturosa de la persona cuyos esfuerzos siempre fructifican, pero nadie mejor que yo sabe que eso no ha sido siempre así. Aquel invierno perdí mi pasión por la pintura. Jamás lograré volver a pintar cuadros con el fervor de antes. Sería absurdo dármelas de artista y esforzarme en vano para intentar recuperar esa sensibilidad a sabiendas de que la he perdido para siempre y no podré volver a hacerme con ella.

6 comentaris:

  1. Hola Núria, no sé on compres els llibres, perquè els darrers no els trobo...Són llibres especials?
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Roser. Doncs aquest de 'Momoko y la gata' l'he agafat en préstec del servei eBiblio, en llibre electrònic, però en paper també hi és.
      El d'abans d'aquest 'Vaig dormir al carrer', és de la Fundació Arrels, aquest sí que no el trobaràs a llibreries, et deixo l'enllaç de la seva botiga online, tenen varis productes, entre ells aquest llibre: https://www.arrelsfundacio.org/botiga/
      Pel que fa a altres llibres o els agafo en préstec de la biblioteca o sinó els compro a llibreries de Manresa o Terrassa. A l'Abacus també n'hi he comprat algun cop, si no el tenen te'l demanen.
      Qualsevol cosa m'ho dius, petonets, Roser

      Suprimeix
  2. Cada persona té el seu temps i no es pot canviar.
    No per això estimem més o menys.

    M'agraden molt els teus retalls.
    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant, cada persona és un món i tothom té el seu ritme. Les experiències que s'hagin tingut també hi tenen molt a veure en el fet d'obrir-se més o menys als altres.

      M'alegro que t'agradin els retalls que vaig seleccionant.
      Aferradetes, nina

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. Gràcies, Carme! Una novel·la breu que mica en mica va canviant i amb un final tràgic...

      Suprimeix