divendres, de febrer 05, 2021

Emblanquinada | Lletres i fils


Emblanquinada
la pell se'm glaça. Closos,
els ulls somien
que la neu es desfaci
  per obrir-se a la vida.


 
La meva participació a la proposta Lletres i fils de febrer, en aquesta ocasió amb una tanka. 

8 comentaris:

  1. Un poema preciós!
    Trencar el gel és important.😉

    Petonets, bonica.

    ResponSuprimeix
  2. Preciosa aquesta tanca...Aquests ulls aviat s'obriran a la vida que la neu es fon molt de pressa!
    Petonets, Núria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Roser! Així és, la neu de seguida es fon i es podran tornar a obrir els ulls per contemplar un nou paisatge!
      Petonets i bon cap de setmana!

      Suprimeix
  3. Potser somien que la neu es desfà i la desfan amb la força del somni...
    Un bon poema per interpretar aquesta imatge tan especial. Suposo que tothom hi veu uns ulls tancats, en aquesta imatge, al menys jo no els puc evitar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades els somnis tenen molta força...
      I sí, crec que és inevitable veure-hi uns ulls tancats.
      Una abraçada, Carme

      Suprimeix
  4. Esperançador desig , que es compleixi !.
    Felicitats !.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Així ho esperem, diuen que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre ;)
      Bon dia, Artur i gràcies!

      Suprimeix