 |
| . |
Emblanquinada
la pell se'm glaça. Closos,
els ulls somien
que la neu es desfaci
per obrir-se a la vida.
La meva participació a la proposta Lletres i fils de febrer, en aquesta ocasió amb una tanka.
Vols participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2021/02/lletres-i-fils-febrer-2021.html
Un poema preciós!
ResponEliminaTrencar el gel és important.😉
Petonets, bonica.
Trencar el gel és el primer pas ;)
EliminaPetonets, bonica
Preciosa aquesta tanca...Aquests ulls aviat s'obriran a la vida que la neu es fon molt de pressa!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Gràcies, Roser! Així és, la neu de seguida es fon i es podran tornar a obrir els ulls per contemplar un nou paisatge!
EliminaPetonets i bon cap de setmana!
Potser somien que la neu es desfà i la desfan amb la força del somni...
ResponEliminaUn bon poema per interpretar aquesta imatge tan especial. Suposo que tothom hi veu uns ulls tancats, en aquesta imatge, al menys jo no els puc evitar.
A vegades els somnis tenen molta força...
EliminaI sí, crec que és inevitable veure-hi uns ulls tancats.
Una abraçada, Carme
Esperançador desig , que es compleixi !.
ResponEliminaFelicitats !.
Així ho esperem, diuen que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre ;)
EliminaBon dia, Artur i gràcies!