Dia Mundial de la Poesia - 2023

.

Després d'un mes i mig sense passar per aquí ja toca actualitzar i crec que avui, que és el Dia Mundial de la Poesia és un bon dia per retornar a l'activitat blocaire compartint el poema de la imatge, que vaig escriure fa uns quants anys.

La veritat és que no m'he trobat bé a nivell anímic i això m'ha portat a reduir algunes activitats, entre elles el blog. A vegades una pausa és necessària. Mica en mica retornaré per aquí i aniré publicant el que tinc pendent. Passaré també pels vostres espais, disculpes per no comentar en tot aquest temps.

Seguim doncs i, avui i cada dia, celebrem que la poesia i les paraules ens acompanyin en els nostres camins. 

Read More

Un comiat estel·lar | Lletres i fils

.

En Manel circula pels revolts que el condueixen a Can Cisteller, masia del segle XVII, actual centre d'informació turística on es poden trobar propostes d'excursions i on es porten a terme activitats d'oci i cultura. Després de conduir sota una boira espessa, els raigs de sol s'han anat imposant i, en arribar al centre, l'astre brilla sobre un cel blau en un dia que serà especial per en Manel.

La jornada transcorre amb normalitat i un cop finalitzada els treballadors s'ajunten en una de les sales de la primera planta de la masia. La projecció d'un vídeo amb diferents moments dels trenta-dos anys de la tasca d'en Manel al centre capta l'atenció de tots.

–Magnífic reportatge, companys! Content d'estar envoltat de bons professionals i millors persones. M'emporto molts bons records i anècdotes –expressa en Manel somrient.

Després d'intercanviar comentaris un altre obsequi l'espera: un telescopi.

–Coneixem la teva afició per l'univers i les estrelles: Sírius, Canopus, Arcturus...  –detalla la Mercè, la més jove de la plantilla. 

–Caram Mercè, coneixes el món estel·lar? –demana amb admiració en Manel.

–El meu avi era un apassionat de l'astronomia –explica la noia– ell em va transmetre els seus coneixements sobre els cossos celestes i tot el que forma part del cosmos.

–És un regal fantàstic, us estic molt agraït –pronuncia en Manel, visiblement emocionat–. Però el millor, repeteixo, sou vosaltres. Us trobaré a faltar, tot i que us vindré a veure sovint.

–No en tenim cap dubte, can Cisteller forma part de la teva vida –diu en Fermí, un altre dels més veterans.

–Com que tindré més temps vull explorar tots els corriols i escrutar cada racó.

Amb un pica-pica i cava les converses s'allarguen fins més enllà de l'hora de tancament.

El sol s'ha amagat rere les muntanyes i la foscor va guanyant terreny sobre la carretera per on en Manel retorna a casa. La boira torna a imposar-se i a fora el fred és intens, però dins seu l'acompanya un veritable caliu humà.

---

La meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de febrer.

Read More

Lletres i fils | Febrer 2023

.

Retorna Lletres i fils amb una nova proposta en què us convido a escriure un text on s'incloguin les paraules boira i regal, podent utilitzar les formes plurals si és el cas. Relat, poema, diàleg, reflexió, carta... el que cadascú vulgui. 

No deixem que la boira ens impedeixi trobar les paraules adients per crear un text. 
Us animeu a participar-hi? 

---

PROPOSTES REBUDES

· qui sap si: Ara que la soledat
· Sa lluna: Boira

· Artur: La conversa

· Carme: Lletres i fils 

---

Un regal, un Pujol Boira a la paret.
-Xavier Pujol-

***

Amb l'arribada de la boira

van obtenir un regal imprevist:

van poder creuar el riu sense ser vistos

i van entrar al seu paradís perdut,

burlant els guàrdies de fronteres.

-Alfred-

***

Boira cap enrere

és un regal:

Vida.

Nebel rückwärts

ist ein Geschenk:

Leben.

*Leben, llegit al revés en alemany significa: la pau de la nit.

-Escrit i traduït de l'alemany per Sean Jeating-

***

Read More

Haikus El Brogit - Número 481

Dent de lleó

Flor dels desitjos:

amb la seva troballa

creix l'esperança.

Font del Rector - Mura

Glop a glop calmes

boques assedegades.

Ets font de vida.

Haikus publicats al número 481 de la revista El Brogit de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Fotografia, haikus, tankes i més'.

Read More

Els dies sense fam - Delphine de Vigan

Traducció de Pau Joan Hernández

No diu res del que l'ha dut fins allà. Potser no ho sap, potser no ho sabrà mai. És l'instrument d'alguna cosa que la ultrapassa, no sap parlar-ne. Entre anorèxiques, el primer que es pregunta sempre és quant –quants quilos, quantes calories, quant de temps –, mai no es pregunta per què. Són coses que vénen més endavant, amb la sal de les llàgrimes. 

---

És la història d'una pedra trista. És dur estar trista quan ets una pedra i no tens ni tan sols mans per eixugar-te les llàgrimes. Plora, però qui ha sentit mai una pedra plorar, una pedreta ferida a l'ànima, des de fa tant de temps? 

---

Ella s'ofegava. Ja no tenia espai per existir, en la mirada dels seus pares, en el desig de plaure'ls, en aquella recerca de l'èxit, de la perfecció que havia acabat fent seva. Al començament només havia volgut reduir-se una mica per alliberar-se de tanta pressió, fins que un dia havia volgut desaparèixer.

Read More

El Brogit - Número 480

.

Com foc que crema

el sol encén els núvols. 

Flames al cel.

-Núria Lorente-

Les flamarades

pel camí ens acompanyen

quan l'any s'acaba.

-Xavier Pujol-

Núvols que cremen

al bell mig d'un cel grisós.

L'arbre s'ho mira.

-M. Roser Algué-

Haiku publicat al número 480 de la revista 'El Brogit' de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikús, tankes i més'. Anteriorment ja havia col·laborat amb El Brogit i amb aquesta fotografia, que vaig capturar fa temps, he escrit aquest haikú reprenent així la meva aportació en aquest espai.

Read More

Un trosset de la Sèquia

.

En aquesta entrada us vull parlar del camí de la Séquia, entre Balsareny i Manresa. Amb un recorregut de gairebé 25 quilòmetres, el canal medieval de la Séquia es va construir el segle XIV per portar aigua del riu Llobregat, a Balsareny, fins a la capital del Bages. Actualment continua en ple funcionament i subministra tota l'aigua que necessita la ciutat i altres poblacions de la comarca.

És un camí planer amb molt poc desnivell, es pot fer a peu o en bicicleta i en el seu recorregut hi trobem bosc mediterrani, principalment alzina, roure i pi blanc. També hi trobem camps de conreu, principalment de secà, on predominen l'ordi, el blat i, en menor grau, la civada. 

I al llarg del recorregut anem trobant ponts, aqüeductes, ermites, masos, etc.

Fa dues setmanes vaig acabar una formació en Interpretació i educació ambiental i actualment estic fent les pràctiques del curs i estic treballant en un projecte on aquest espai, el camí de la Séquia, n'és el protagonista.

El passat divendres vaig anar a fer el tram del Bosc de la Sala, al terme municipal de Sallent, un dels més bonics, especialment en aquesta època. Vaig prendre notes per al projecte i vaig fer algunes fotografies que comparteixo amb vosaltres. El matí va començar amb molta boira però finalment el sol es va acabar imposant. 

Us inspiren a escriure alguna cosa? 🍁📝🌿

.

.

.

.

.

.

.

Amfiteatre de la Sala

.

.

.

.

Santa Magdalena de Bell-lloc

Read More

La Pikala i en Fumnegre | Lletres i fils

.

–Ocupes part del meu espai, i contamines! -exclama la Pikala.

–Ocupo més espai perquè soc més gros, i més necessari -respon en Fumnegre.

–Més necessari, dius? Jo passo per camins estrets on tu no hi caps!

–I jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en Fumnegre.

–Ni ganes d'anar-hi, per una autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan lluminós.

–A les ciutats també tenim cel i sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...

–I per què no t'hi quedes, sota el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la Pikala.

–No només nosaltres traiem fum: hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som els únics culpables!

–Bé, almenys admets que contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?

–Quan em vinguin a buscar, o vols que marxi tot sol?

–Doncs ja estan tardant! I mentrestant hem de respirar el teu fum!

–I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?

–Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.

–És clar que hauré marxat, arribaré a ciutat ben depressa.

–Jo ho podré admirar tot a menys velocitat.

La Pikala i en Fumnegre continuen discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que se'ls fan eterns, arriba una parella.

–I aquesta bicicleta, quan hem vingut ja hi era -diu l'Oliver.

–Algú la deu haver deixat aquí abandonada -fa la Mont.

–I si ens l'emportem, es veu bé, oi?

–Emportem-nos-la! Podré anar al Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.

–Va, carreguem-la al cotxe i cap a casa!

La Pikala veu com l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.

–Potser és millor que estiguem units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.

–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.

–No et preocupis, estaràs a prop de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.

–Contaminaràs menys...

–Sí... i tu hi sortiràs guanyant.

I la Pikala i en Fumngre, havent reduït distàncies i sabent que cada un fa falta, emprenen junts el camí.

---

Aquesta és la meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de desembre. 

Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab dialectal marroquí).

Read More

Lletres i fils | Desembre 2022

.

Última proposta de Lletres i fils per aquest 2022 amb aquesta peculiar imatge. Per una banda un arbre, una bicicleta i un cel ben clar amb un bon sol, a l'altre costat un cotxe que treu una fumera que ho deixa tot de color negre. La imatge forma part d'un mural urbà per conscienciar sobre el medi ambient. 

Què us inspira? Som-hi amb les vostres aportacions!

---

PROPOSTES REBUDES

· Carme: Lletres i fils de desembre

· Núria: La Pikala i en Fumnegre

· Sa lluna: Viatge de nuvis

· Artur: La carta als Reis Mags

Read More