 |
| . |
Després d'un mes i mig sense passar per aquí ja toca actualitzar i crec que avui, que és el Dia Mundial de la Poesia és un bon dia per retornar a l'activitat blocaire compartint el poema de la imatge, que vaig escriure fa uns quants anys.
La veritat és que no m'he trobat bé a nivell anímic i això m'ha portat a reduir algunes activitats, entre elles el blog. A vegades una pausa és necessària. Mica en mica retornaré per aquí i aniré publicant el que tinc pendent. Passaré també pels vostres espais, disculpes per no comentar en tot aquest temps.
Seguim doncs i, avui i cada dia, celebrem que la poesia i les paraules ens acompanyin en els nostres camins.
Bela publicação poética que gostei de ler
ResponEliminaCumprimentos poéticos
Moltes gràcies, Rikardo.
EliminaSalutacions poètiques.
La poesia és una eina per dir tot allò que ens trenca i que ens aixeca més tard...
ResponEliminaCal respectar els silencis de cadascú.
Aferradetes ben fortes, nina.
Així és, la poesia és una gran companya per expressar tot allò que ens fa mal...
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes ben fortes per a tu també.
Una poesia molt sincera . M'agrada !.
ResponEliminaDesitjo que et milloris ben aviat, pren el temps que calgui i si et cal res, ja saps on trobar-nos ;)
Una abraçada !!.
Gràcies, Artur! M'alegro que t'agradi.
EliminaI gràcies també pels teus ànims, mica en mica tot es va superant. Saber que hi ha algú amb qui comptar és important.
Una abraçada!
Quina sort que hagis passat per aquí i hagis compartit aquest bell poema. Felicitats per la teva delicadesa en el tracte dels mots i les idees.
ResponEliminaEt coneixem una mica més.
Gràcies per les teves delicades i sinceres paraules, Xavier.
EliminaLa poesia és una eina per expressar el que hi ha dins nostre i mostrar-nos una mica més als altres.
Una abraçada!
Veig que no hi ha cap comentari meu en aquest post, que per descomptar ja havia llegit en el seu dia. No sé si el vaig escriure i no el vaig publicar per despiste o bé s'ha perdut per Blogger.
ResponEliminaEstic contenta que tornis al blog i que la pausa t'hagi anat bé i hagis recuperat forces i ànims.
Continuarem passant per aquí a llegir-te, Núria!
Una abraçada
He mirat a la brossa no hagués anat a parar allà però no hi he trobat res... potser et vas despistar o es va perdre, amb Blogger mai se sap, hehe.
EliminaA vegades va bé una pausa per assimilar diferents experiències que ens toca viure, però és un plaer tornar i contenta que passeu per aquí a llegir-me. Jo també encantada de passar pels vostres espais.
Continuem, una abraçada, Carme!
Perquè vestir
ResponEliminaamb versos l’ànima
un sol dia oficial,
si el cor em demana
de vegades deu cops
al dia dibuixar ratlles tortes
amb versos
de mà alçada,
lloant la vida
o l’estima,
el silenci
o el no res?
Potser aquell dia
em surt la tristor
i cauen en rodolins
mal trenats llàgrimes
de tots colors
i gust tant salat
com amarg.
Perquè pintar
amb un sol color
qualsevol quadro
a l’abast
si jo només penso
en poder-te estimar,
d’a prop,
de lluny,
amb tu o sol?
Perquè m’han de dir
que avui es oficial
poder-te dir
que vull escriure
pensant en tu?
Perquè no es cada instant
un instant universal
i poder escriure
i viure del vers?
Deixem al menys
que ens diguin
que avui,
el vers es universal.
‘
Preciosos aquests versos amb què hi estic completament d'acord.
EliminaTots els dies són bons per escriure si es necessita, si ha de sortir la tristesa en forma de vers que surti, i si hem de dir que estimem cada dia és bo per fer-ho.
Gràcies per compartir, qui sap si...
Un poema preciós , Núria...Jo també fa dies que estic una mica grogui i tinc vertigens, per això tinc l bloc una mica abandonat.!
ResponEliminaPetonets Núria.
Gràcies, Roser, m'alegro que t'agradi el poema.
EliminaI em sap greu que estiguis amb vertigens... n'he tingut algun cop i es passa realment malament. Cuida't molt i que ben aviat puguis estar bé.
Petonets i una abraçada ben forta.