dijous, d’agost 06, 2026

El jardí adormit | Carla Gracia



Davant d'una pèrdua tens dues opcions: pots deixar-te arrossegar pel dolor del que vas perdre i que no tornarà mai... o et pots concentrar en allò que vas viure i que encara et continua omplint per dins. 

La sàlvia guarda fulgor a les seves fulles. El seu color, entre el verd platejat i el gris tempesta, acarona la llum amb una saviesa vegetal. És la planta que acompanya els qui han decidit travessar el bosc sense mirar enrere, i han entès que guarir-se no és oblidar, sinó integrar.

Quan apareix una herba invasora en un jardí, sembla que ho devori tot, que ho ofegui tot sense remei. En realitat, les altres plantes esperen. Es repleguen, aguanten, s'amaguen sota l'ombra. I quan per fi la mala herba desapareix, ressorgeixen amb més força. Ho omplen tot una altra vegada, desplegant la vida pertot arreu. 


8 comentaris:

  1. M'ha sorprès el darrer retall. ;-)
    Estic d'acord en qué després d'una pèrdua, la millor opció és recordar els moments viscuts.
    Moltes gràcies!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va sorprendre el darrer retall, me'l vaig llegir més d'un cop ;-)
      I jo també penso que després d'una pèrdua val més quedar-se amb els moments viscuts, amb els records més bonics que no pas lamentar-se i quedar-se amb el dolor a dins.
      Gràcies a tu, nina.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. Thank you so much for sharing this. ❤️ Warm greetings from Montreal, Canada ❤️ 😊 🇨🇦

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you for your comment, Linda.
      Warm greetings for you.
      Abraçades des de Catalunya :)

      Elimina
  3. Havia vist moltes ressenyes d'aquest llibre i cap m'havia engrescat, aquests fragments m'agraden més.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquest precisament no n'he llegit ressenyes, el vaig descarregar del llibre electrònic i vaig pensar que m'agradaria, i així ha estat. Cada capítol porta el títol d'una planta, n'explica algunes propietats al principi i la relació amb les emocions, i això em va cridar l'atenció. Trobo que estan molt ben lligats els capítols entre ells i l'he gaudit. I hi surten moltes plantes: dent de lleó, menta, xiprer, espígol, calèndula, heura, hipèric, romaní, sàlvia... fins a 63, que són els capítols de la novel·la.
      Penso que et pot agradar.

      Gràcies, Carme.
      Abraçades.

      Elimina
  4. Ja l'he llegit. És una bonica barreja de novel·la i llibre de descripció de plantes. És fa molt agradable de llegir.

    Moltes gràcies per la recomanació.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una lectura amena i àgil, sí. M'alegro que t'hagi agradat.

      Abraçades, Carme.

      Elimina