 |
| Traducció de Carme Geronès |
Vaig entrar en un ascensor, una cosa que encara no havia fet mai, i tot d'una vaig ser en un pis, asseguda a taula, menjant tot de coses que havien sortit d'una nevera. Al lloc d'on venia, sempre havia viscut en una casa, i era una casa sense nevera.
Considerava que els contes de fades eren una mala idea, sobretot aquells en què sortien princeses que es despertaven d'uns llargs sons amb un petó d'un prìncep. Aquesta mena d'històries donaven a les criatures, a les nenes sobretot, una idea falsa del que havien d'esperar al món quan es fessin grans.
«No trobes que és la felicitat absoluta això de ser lluny de tot el que has conegut de sempre? De ser tan lluny que ja ni et reconeixes tu mateix i no saps ni si tens ganes de tornar a tot allò de què has format part?»
Esta bé demostrar la realitat i com és....però la llicencia de somiar una mica , també ajuda !. I per mi, millor saber d'on vens i les teves arrels, en fa més feliç , per contradir a la protagonista, en aquest cas!.
ResponEliminaLlegint lo de la nevera, m'ha fet recordar que de petit a casa tampoc ni havia, al menys tal i com son ara...la nostra era de gel i ens tocava anar a la fàbrica de gel , amb unes galledes, per comprar-ne, cada dos per tres ! heheh Temps era temps ;)
Abraçades !.
Somiar és bonic i esperançador, sempre que es toqui de peus a terra també, hehe. Però penso com tu, que si no tenim somnis ni cap il·lusió, tot és més feixuc.
EliminaI també estic d'acord amb tu, no podem oblidar d'on venim ni el nostre passat, no es pot pas canviar, tot és un aprenentatge, encara que a vegades hi hagi experiències per les quals millor no haver passat.
I el que expliques de la nevera, a casa també ho havia sentit, quins temps...!
Abraçades, Artur!
Creo que es un libro fascinante de leer.
ResponElimina.
Feliz semana… abrazo cordial
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Es un libro interesante, ahonda en las emociones, sentimientos y contradicciones de los protagonistas y lo hace de una forma profunda.
EliminaFeliz semana para ti también, un abrazo
Sembla un llibre molt agadable de llegir...
ResponEliminaJo sóc de les nenes que de petita llegia contes de fades i m'gradaven molt; no crec que m'hagin infuenciat la visió de la vida...
A casa tompoc teníem nevera i també anàvem amb la galleda i un tros de gel...
I el primer ascensor que vaig tenir, ja era força granadeta. ( la dècada dels 40)
Petonets, Núria.
No sé si agradable seria la paraula, ja que surten algunes coses precisament una mica desagradables... la protagonista és una noia adolescent i és força rebel, no té bona relació amb la mare i se'n va amb una altra família a treballar d'au-pair. A través d'ells troba paral·lelismes amb la seva mare que va explicant aprofundint molt en els sentiments, a vegades potser de forma brusca, barroera i tot diria. Tot i així és una lectura interessant i no gaire llarga (poc més de cent pàgines).
EliminaAh, a mi també m'agraden els contes de fades i com li he comentat a l'Artur també havia sentit això de les neveres a casa. I els ascensors a mi no m'agraden gaire, especialment si són petits, em fa cosa pujar-hi, hehe.
Petonets, Roser, bon dia
Jo em sembla que aquest no el llegiré... ara mateix no m'ha seduït gaire... jo tampoc trobo que la felicitat sigui no reconèixer-te a tu mateix i no saber si tens ganes de tornar a allò que des de sempre has format part. I tampoc tinc res contre els contes de fades.
ResponEliminaCrec que si es llegeix el llibre s'entén més tot... el fet que la protagonista principal (la Lucy) sigui adolescent és el que explica com reacciona i com es comporta...
EliminaI com li he dit a l'Artur és cert que no podem oblidar les nostres arrels, allò que ens ha fet ser on som, però a vegades segons quines situacions has viscut sí que voldries oblidar o esborrar-ho, tot i que no es pugui.
A mi m'ha agradat bastant, en general, però si no et crida l'atenció cap problema, hehe, amb la de llibres que hi ha més val triar aquells que sí que creiem que ens poden agradar.
Una abraçada, Carme
Esclar que sí, que llegint s'ha de veure tot el context i s'ha d'entendre millor, però era només per expressar aquesta impressió primera. Sovint, quasi sempre, els teus fragments em fan venir ganes de llegir. Aquests m'han produit una altra mena d'impacte. I tens raó, amb tants llibres que tenim per triar... no cal forçar les coses. Sempre en tinc un munt de pendents. Una abraçada i gràcies, com sempre, per compartir.
EliminaSí, i tant, i em sembla molt bé que hagis expressat la teva primera impressió. A vegades poden fer venir ganes de llegir i d'altres no tantes, i cap problema, només faltaria.
EliminaI sí, això dels llibres pendents no acaba mai... jo en tinc uns quants d'anotats, però després vaig a la biblioteca, en veig d'altres que poden ser interessants i vaig deixant els pendents... és un no acabar, hehe.
Una altra abraçada de tornada.
Per cert, fa pocs dies que he acabat la lectura de 'Salvem els mots', de Jordi Badia, i és una joia, una delícia. He gaudit molt, la majoria de mots els coneixia però hi ha algunes expressions que no les havia sentit. Ha estat un gran aprenentatge. Un llibre que no deixaré al prestatge sinó que aniré consultant de tant en tant. He pensat també que alguna expressió o mots els posaré com a proposta del Lletres i fils algun mes, hehe.
EliminaLes experiències marquen el caràcter d'una persona... crec que han de ser molt fortes, per voler oblidar-te d'allà on vens. Ens passa a tots, en més o menys mesura. Quantes coses oblidem, voluntàriament o per no fer-nos mal...
ResponEliminaGràcies pels retalls!.
Aferradetes, nina.
Tot allò que ens passa ens marca, ens fa actuar d'una forma o d'una altra en diferents circumstàncies. Cadascú du la seva pròpia motxilla i segons allò viscut preferim oblidar, tot i que diria que d'aquesta forma fan més mal segons quines coses.
EliminaCom ja he dit en altres comentaris, la protagonista és adolescent i mai no ha tingut bona relació amb la mare, i va explicant-ne els motius, allò que ella veu...
Gràcies, com sempre, per passar per aquí.
Aferradetes, nina.