Assedegada... | Escribir Jugando
 |
| . |
Assedegada
he travessat el desert
a la recerca d'un preuat pou.
He deixat que
les fulles
em cobrissin de colors ocres
en una tardor massa
nostàlgica.
I ara, en aquest hivern cru,
suporto el fred de la neu
glaçada.
Desconec quin és el meu camí.
Avanço sense destí amb el
pes
de la incertesa instal·lat damunt meu.
I em demano: arribarà la
primavera
i continuaré sense trobar el flascó
que em permeti
descobrir el meu lloc
al món i (re)construir, maó a maó,
els fonaments de la meva
llar interna?
La meva aportació a 'Escribir jugando', del blog de Lídia Castro Navàs. Escriure un relat o poesia (màxim 100 paraules) inspirant-te en la carta i la imatge del dau: un flascó. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb la construcció del maó.
Segur que el trobarà, no en va a sortit a buscar-lo ! Pas a pas ;)
ResponEliminaBen trobat. Abraçades !.
Segur que sí, diuen que qui busca, troba, hehe. Cadascú al seu ritme ;)
EliminaGràcies, Artur, abraçades!
M'encanta, Núria! :) És un poema molt metafòric, ple de simbologies. El camí cap a dins d'un mateix pot semblar això: una travesia pel desert o atravessar una tormenta de neu en un cru hivern. Molt bona feina. Moltes gràcies per participar al repte. Una abraçada ben gran i fins aviat!
ResponEliminaGràcies, Lídia! Estic amb tu, anar cap a dins d'un mateix no és un camí fàcil, i he jugat amb les estacions de l'any i les metàfores i símbols que tenen. M'alegro que t'agradi, fins ben aviat, una abraçada!
EliminaAquest pes de la incertesa que mai fuig...
ResponEliminaUn magnífic poema n'has tret.
Aferradetes, nina.
Hi ha pesos que costa treure's de sobre, al final "s'aprèn" a conviure-hi...
EliminaGràcies, nina, aferradetes per tu.
Ja ho està fent, ja està trobant el flascó, encara que no el vegi i ja s'està construint maó a maó la seva llar interna. Fins i tot en els moments de més incertesa, tenim un nucli interior que treballa i que fa feina per a construir-nos i fer-nos millors.
ResponEliminaUn poema preciós i que arriba endins. Una abraçada, Núria!
Exacte, quan es comença la recerca es van removent coses per dins, i encara que sembli llarg i feixuc, pas a pas, es va construint.
EliminaGràcies, Carme, una abraçada!
Fuerza, persistencia, voluntad, todo lo hace posible para lograrlo. Confía en tu andar. En la Luz que te guía.
ResponEliminaMe encantó el poema. encantador de leer
.
Feliz fin de semana.
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
Estoy de acuerdo contigo, todas esas cualidades hacen posible lograrlo, así como sumarle la confianza y la intuición.
EliminaGracias por leerme, saludos poéticos.
Eso sera una larga tarea y psrece ir in poco desnortada. Hara algo mas que ir atravesando estaciones. Y si el desastre es muy gordo ni con frascos magicos.
ResponEliminaSaludoss
Será una tarea larga y ardua pero con empeño y voluntad hay que ir superando obstáculos.
EliminaSaludos, gracias por tu comentario.
Veo que el contenido del texto va muy relacionado con rl nombre del blog
ResponEliminaSí, ese texto tiene relación con los caminos que se van recorriendo en la vida.
EliminaSaludos nuevamente.
Segur que arribarà la primavera amb un flascó ple de flors oloroses igual que va arribar l'hivern que fins i tot ha gelat alguns pensaments, el teu jo intern el pots construir flor a flor!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Construir el jo intern flor a flor, m'agrada molt, Roser! Després d'un hivern dur que ho glaça tot segur que amb les flors de la primavera tot es pot superar.
EliminaPetonets, Roser