Abraço aquesta solitud... | Lletres i fils

.

Abraço aquesta solitud
que acompanya els meus dies,
dies de boira i foscor.
Des d'aquesta cambra que m'acull,
on transcorren les hores
enmig d'un feixuc silenci,
miro per la finestra
deixant que els meus ulls reposin
damunt d'unes branques nues.
Són llargs, els hiverns,
però sempre torna la primavera
i amb ella tot reneix;
els ocells jugaran a estimar-se,
els insectes volaran entre les flors
i el cant de les merles
serà la melodia
que acompanyarà els meus dies,
dies de llum i color
que faran menys feixuga
la soledat del meu cor.

Comentaris

  1. Un poema preciós. Un bon començar d'any 2022.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. I que la poesia ens segueixi acompanyant.

      Elimina
  2. M'agrada molt aquest poema, sento aquesta veu poètica que ens parla des d'una solitud una mica trista, però amb una actitud forta i poderosa i positiva i esperançada.

    Que no perdem mai ni la força, ni l'esperança ni el punt de vista més positiu posible.

    Una abraçada... i els millors desitjos per a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat la trista solitud hi ha una esperança i una força, que a vegades no se sap ben bé d'on surten, però que és bo que hi siguin per no defallir del tot.

      Moltes gràcies, Carme. I sí, els millors desitjos per a tots.

      Elimina
  3. Són ben feixugues aquestes solituds, malgrat totes les primaveres.

    Un poema trist, però a mesura que vas llegint, vas recollint l'esperança que hi deixes.

    Aferradetes. nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pesen molt, i més si fa temps que les portes amb tu.
      Però hi ha aquesta esperança, aquesta llum que s'albira i ho fa tot una mica més suportable.

      Aferradetes per a tu, nina

      Elimina
  4. Molt bonic el poema Núria, i les paraules ben colocades en llocs molt escaints
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser. A vegades és difícil posar les paraules als llocs on toca perquè no es vegin "forçades", he intentat que quedés el millor possible i expressar el missatge del poema.
      Petonets per a tu, Roser

      Elimina
  5. Que aquesta primavera no trigui a arribar !. Amb la seva llum i energies renovades ,facin florir una vida millor i més desitjada !.
    Bon any i salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant debò que arribi aviat, sí. Una bona companya, aquesta primavera, per recuperar l'energia i florir una altra vegada.
      Salut, Artur :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada