T'han sortit molt bé. M'agraden molt tots. L'últim el trobo especialment bonic, que els somnis encesos es fonguin amb la solitud i la tristesa sembla que ho compensi tot plegat.
Gràcies, Carme! Primer el silenci que es trenca i després la foscor dona pas a la llum per encendre aquests somnis i fondre's amb la solitud i la tristesa. Dins de tanta dissort hi ha la llum.
Gràcies, bonica. Sí, és el que hem comentat altres vegades. La solitud pot ser molt bona, però quan n'hi ha massa i dura més del compte, és una companyia molt amarga.
Sembla que amb el cant d'una merla no n'hi hagi prou per alegrar tanta tristesa i fer fora la solitud... però també penso que són aquests petits detalls els que omplen de llum els dies. Salut, Artur!
Gràcies, Roser. Com li deia a l'Artur n'hi ha prou amb un petit moment per fer els dies menys solitaris. Si posem atenció en el que ens envolta segur que trobem alguna cosa que ens alegri.
La soledad engendra tristeza y sufrimiento
ResponElimina.
Mis mejores deseos…Feliz Sábado
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
Así es, cuando la soledad no es buscada genera tristeza, es ese tipo de soledad que duele.
EliminaMis mejores deseos para ti, feliz sábado.
Saludos poéticos.
T'han sortit molt bé. M'agraden molt tots. L'últim el trobo especialment bonic, que els somnis encesos es fonguin amb la solitud i la tristesa sembla que ho compensi tot plegat.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies, Carme! Primer el silenci que es trenca i després la foscor dona pas a la llum per encendre aquests somnis i fondre's amb la solitud i la tristesa. Dins de tanta dissort hi ha la llum.
EliminaUna abraçada
Tres magnífics haikus.
ResponEliminaLa solitud, una amiga o la pitjor companyia...
Aferradetes, Núria.
Gràcies, bonica.
EliminaSí, és el que hem comentat altres vegades. La solitud pot ser molt bona, però quan n'hi ha massa i dura més del compte, és una companyia molt amarga.
Aferradetes, Paula.
Un poema que et deixa un gust agredolç... tant de bo, que el cant de la merla alegri molt aquesta vida i foragiti la solitud !.
ResponEliminaSalut ;)
Sembla que amb el cant d'una merla no n'hi hagi prou per alegrar tanta tristesa i fer fora la solitud... però també penso que són aquests petits detalls els que omplen de llum els dies.
EliminaSalut, Artur!
Que bonics aquests haikus...
ResponEliminaAmb la companyia de la merla la solitud es fa més dolça i plena de llum...
Bon vespre, Núria.
Gràcies, Roser.
EliminaCom li deia a l'Artur n'hi ha prou amb un petit moment per fer els dies menys solitaris.
Si posem atenció en el que ens envolta segur que trobem alguna cosa que ens alegri.
Bon dia, Roser
Que bonitos haicais!
ResponEliminaGosto de todos.
Ótima quinta-feira.
bjos
Me alegro que te gusten.
EliminaObrigada, amiga.
Feliz viernes.
Bjos