 |
| Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell-lloc |
No són especialment bonics, aquests blocs de pisos, però un d'ells significa molt per a mi. De petita l'àvia Remei venia a buscar-me a l'escola cada tarda i em portava al tercer pis del bloc que hi ha just a sobre del nou local que he llogat i que estic acabant de condicionar.
A casa de l'àvia m'hi quedava fins al
vespre, quan els pares venien de treballar i tornava a casa amb ells.
M'agradava molt estar amb l'àvia. Sempre em preparava aquell
berenar tan bo i alhora tan senzill i que, ara que ja soc gran, encara em
faig molts dies: pa amb oli, formatge, xocolata i un got de llet. Tot
i que ara la llet l'he substituïda per algun te o infusió. Quan acabava
de berenar feia els deures i després l'àvia m'explicava un conte.
Així va néixer la meva passió per la lectura.
I ara soc aquí, just davant
d'aquest bloc on l'àvia va viure fins l'últim dia de la seva vida.
Un cop visitats diferents locals aquest em va semblar el més adient:
pel lloc on està ubicat, perquè és acollidor i està distribuït
tal i com volia.
Entro dins del local, on els
prestatges ja estan col·locats i també les taules i cadires. Falta
omplir-ho amb els llibres i tes, que ja han arribat, i preparar-me
per a la inauguració, d'aquí una setmana.
El primer que faré avui és posar
el cartell: 'Llibreria-Teteria Remeis'. He triat aquest nom, en
primer lloc, com a homenatge a l'àvia. I també perquè, tant els
llibres con els tes, són remeis. Remeis per l'ànima, remeis per
acompanyar la soledat i remeis per trobar-nos millor: els llibres ens ajuden anímicament, i els tes, físicament. Llegir un llibre tot
prenent un te, prendre un te amb la companyia d'un llibre.
El meu
somni fet realitat, les meves passions juntes en el millor espai.
Sota de l'edifici on vaig passar moments bonics de la meva infantesa
espero viure-hi bons moments a la meva edat adulta, treballant en
allò que m'agrada, oferint remeis a qui ho necessiti.
La meva aportació a Relats conjunts:https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/12/comtes-de-bell-lloc.html
Un conte molt bonic. Li desitjaria tot l'èxit i la felicitat del món a la teva protagonista, amb els seus remeis tan ben combinats: llibres i tes. M'hi apunto!
ResponEliminaLes que ja fa dies que som àvies, no voldríem pas gran cosa més que aquest record tan tendre i bonic i afectuós com el d'aquesta neta que li dura tota la vida fins que ja és gran. Amb llibreria o sense. Clar que la llibreria és un afegit emocionant i important.
Una abraçada, Núria!
Jo també m'hi apunto amb aquesta bona combinació de llibres i tes! Ara a l'hivern quan llegeixo gairebé sempre acompanyo la lectura amb algun te.
EliminaLes àvies són molt importants a la nostra vida, de les meves me'n recordo molt. I aquests textos en què parlo d'àvies és una forma de recordar-les i també un homenatge per a totes les que ho sou. Aquí amb l'afegit de la llibreria, que si ens agrada la lectura és encara més emocionant.
Una abraçada, Carme!
Una història ben actual i a la vegada, amb aquest toc de nostàlgia dels temps passats que sovint ens son molts comuns a totes i tots. Aquesta noia ha tingut una gran idea, i no sols pel nom del local, que es de 10 ! , molt ben trobat !!
ResponEliminaCuriosament a prop de casa han obert fa uns mesos, un local amb el mateix objectiu, tot i que no té un rètol tant encertat com el teu !. ; )
Salut i bona setmana !!.
Hi ha una mica de tot sí, nostàlgia tot recordant un passat i esperança i il·lusió pel present i el futur.
EliminaQue curiós que hi hagi un local semblant prop d'on vius, si el nom hagués estat igual ja hauria estat molta casualitat, hehe!
Gràcies per la lectura Artur i pel teu comentari, bona setmana!
Ens aferrem als bons records, sobretot dels avis, potser perquè érem més petits i res embrutava tot el que vivíem. Ha tingut una bona idea per omplir un local de bones energies i lectures.
ResponEliminaUn relat maquíssim.
Aferradetes, nina.
Tenir bons records als quals aferrar-se ens pot fer bé en moments que ho necessitem, i si són de quan érem petits millor, i és que quan som nens gaudim el moment sense pensar en res més. Segur que en un local d'aquestes característiques s'hi respira molt bon ambient i en surts amb energies renovades.
EliminaGràcies bonica, aferradetes per a tu.
També penso que aquests blogs no són especialment bonics( m' agraden les casetes), però si que ho són els records que li duen a la protagonista. Em sembla una molt bona idea i el títol, una passada.
ResponEliminaPetonets, Núria.
A mi també m'agraden més les casetes, però ja sabem que hi ha de tot, i més a les ciutats. Però és ben bé allò que es diu, no importa l'exterior (en aquest cas les façanes d'aquests blocs) sinó l'interior i aquelles vivències i records que perduren.
EliminaMoltes gràcies, Roser, petonets.