Gràcies

En aquest penúltim dia de l'any 2024 passo per aquí per donar-vos les gràcies: gràcies per visitar aquest espai, per llegir-me, pels vostres comentaris. Després de més d'un any amb el blog inactiu agraeixo que torneu a ser-hi i que vosaltres també continueu actualitzant els vostres blogs..

Durant aquest 2024 m'he dedicat a ordenar els textos del llibre 'Camins de vida', publicat el novembre passat, com explico aquí, i també he dedicat temps a fer alguns tallers d'escriptura, tant personal com creativa, que m'han servit per a aprendre, imaginar i expressar a través de les paraules. L'important és anar escrivint, no perdre el fil.

No em vull allargar gaire així que només comentaré un parell de cosetes més. 

La primera, que em vaig oblidar de dir en la publicació de retorn, la proposta Lletres i fils tornarà, a partir de l'any vinent, amb 4 propostes l'any, que coincidiran amb l'inici de cada estació; per tant, hi haurà proposta cap al 21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre. Si hi voleu participar serà un plaer llegir els vostres textos. 

I en segon lloc, a partir del primer de gener he creat un repte de 25 dies d'escriptura per a començar el 2025. Així que des d'aquest dimecres i fins el 25 de gener, cada dia publicaré una proposta: d'escriptura creativa, d'escriptura més personal, llistes, etc. Si us engresqueu i alguna de les propostes us atrau, encantada que hi participeu. 

I res més, només em queda desitjar-vos una bona sortida i millor entrada al nou any 2025. Gràcies novament i espero que continuem caminant pel món de les paraules.

Read More

Colom roquer (Columba livia)

Jardins de Torre Girona - Barcelona (29/9/24)

Jardins de Torre Girona (29/9/24) De l'altre costat ;-)

Pineda de Mar (juliol 24)

Sant Vicenç de Castellet (agost 24)

Nom en català: Colom roquer
Nom científic: Columba livia

L'ocell que més es pot trobar, doncs n'hi ha arreu. I com que fa uns dies feia una publicació sobre la pau i ells són els missatgers de la pau, he trobat adient compartir-ne algunes fotos i una mica d'informació com vaig fent amb altres espècies.

El colom ha estat introduït arreu com a font d'alimentació o com a caça. No obstant són una amenaça a la salut de la població ja que poden transmetre malalties als humans, a les aus de corral i la fauna silvestre. Tot i així, la fama dels coloms d'animals insalubres s'ha exagerat. 

Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. Se solen trobar en parelles a l'època de reproducció, però la resta del temps són gregaris. Dormen en relleixos d'espadats, murs i altres estructures elevades, però mai a les branques dels arbres, on no poden mantenir-se adormits. 

S'alimenten a terra en bandes o individualment. Quan són molestats, alcen en vol en grup amb una fressa d'ales característica. Mengen llavors de cereals, lleguminoses i altres plantes herbàcies, però també de brots, fruits, insectes, cucs i caragols. Normalment beuen després de menjar, com altres aus de dieta seca, i també consumeixen aigua per fer baixar la seva temperatura corporal en dies calorosos.

Quan la disponibilitat d'aliments és prou abundant, poden arribar a formar grans bandades i reproduir-se durant tot l'any, cosa que s'esdevé a les ciutats. 

FONT: VIQUIPÈDIA

Read More

La Veu de Torre Llobeta - Número 83

Aquesta setmana es va presentar el número 83 de la revista La Veu de Torre Llobeta, publicació editada semestralment pel Grup Dones en Forma de Torre Llobeta. En aquesta edició amb un tema més necessari que mai: la pau. No cal fer esment de com està tot a nivell mundial, és un tema ben complex i sembla que la pau sigui impossible d'assolir, però sí que cadascú de nosaltres podem fer el bé i aportar pau i generositat en els nostres actes. 

Us convido a llegir la revista clicant al següent enllaç: La Veu - número 83

I comparteixo a continuació la meva aportació en aquesta edició amb diferents poemes breus (haikus, tankes i un acròstic) a favor de la pau. Només amb les paraules no podem canviar res, cal actuar, però almenys allò que escrivim que no estigui carregat de (més) odis ni rancúnies.

Versos per a la pau

És gran el somni,

potser una utopia.

La pau vol vèncer.

Plantem llavors 

d'amor i pau dins nostre.

I cada dia

reguem-les, fem-les créixer

fins que arrelin amb força.

Camins de pau

recorrem amb fermesa.

Avancem sempre.

Mots de pau surten

des de l'ànima humana.

El món escolta

aquestes veus que escampen

versos plens d'esperança.

La pau desperta

ben xopa d'esperança.

Els odis moren.

Petits i grans

Arreu del món

Uneixen els cors.

* * *

Paraula oblidada,

Anhelada per tot el món,

Unirem forces per assolir-la.

-sa lluna-

Read More

Ara que estem junts - Roc Casagran

La platja estava envoltada de filats espinosos, i a dins s'hi aglomerava una multitud increïble de persones, molts milers, que jeien a la sorra i es tapaven amb mantes. No hi havia res més. Les tanques de filferro, la sorra i el mar. I un vent i un fred que ho cobrien tot de desolació. 

---

Un cop morim, passem a ser pols, aire, res de res. Però si hem pogut escriure, perdurem. I si els que vénen després ens llegeixen, poden saber com hem viscut i, sobretot, poden evitar caure en els mateixos errors que nosaltres. 

---

Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja.

Read More

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

 

Fotos fetes als Jardins de Torre Girona de Barcelona (28/9/2024).

Nom en català: Ànec canyella

Nom científic: Tadorna ferruginea

L'ànec canyella és una espècie poc comuna a Catalunya, en podem trobar en parcs i jardins com a exemplars escapats en captivitat o procedents del nord d'Àfrica, a finals d'estiu, especialment en anys de sequera. 

El seu plomatge és de color canyella i el bec i les potes són negres. Durant l'època nupcial, els mascles presenten un anell de color negre al coll que els diferencia de les femelles.

Fa uns 58-70 centímetres i la seva alimentació és principalment a base de plantes i llavors que complementa amb petits mol·luscs, crustacis, cucs i insectes aquàtics.

Read More

Camins de vida - El Punt Volat

Avui estic de doble celebració: per una banda és el meu aniversari (45 anys) i per l'altra celebro la publicació d'un nou llibre, 'Camins de vida', publicat per El Punt Volat. Avui fa una setmana que el Germán, l'editor, me'l va dur a casa; és emocionant i fa il·lusió veure la recompensa a la feina feta. A més, ha arribat a temps per aquest dia, opció que vaig pensar quan vaig contactar amb l'editorial a mitjans de setembre, així que el millor regal d'aniversari que he pogut tenir.

Faig un resum de la introducció del llibre perquè tingueu una idea del seu contingut. A Camins de vida hi he recopilat poemes i relats escrits des del 2012, any en què vaig començar a escriure de forma habitual. Hi ha textos publicats anteriorment a 'Espill daurat', 'Batecs d'enyor' (2014 i 2016 respectivament), editats i maquetats per Llibres Artesans; 'Llum, ombres, camins, vida' (2018), maquetat i cosit a mà per mi mateixa, i la revista 'Lletres i fils' (2020). També hi ha relats, alguns d'ells publicats a la revista La Veu de Torre Llobeta i en espais de la xarxa, textos de 'Deu anys, deu mots' i altres d'inèdits.

Els textos estan agrupats en quatre apartats: «Camins interiors, camins de sentiments», on tot són poemes i textos en prosa poètica que parlen d'emocions i sentiments, tal com indica el títol els textos són més intimistes. El següent apartat es titula «Veus», on trobareu relats en què les veus de persones i animals prenen protagonisme per explicar-nos històries quotidianes; porta aquest títol també en referència a La Veu de Torre Llobeta. El tercer apartat es titula «Inspira natura», on tots els textos estan inspirats en la natura: haikus, tankes, acròstics, poemes... i per acabar tanca el llibre l'apartat «Aiguabarreig», on hi ha un poti-poti de microtexts i petits poemes de temàtiques diverses.
En resum, un recopilatori des dels inicis en el món de l'escriptura, un recorregut per aquests camins de paraules que expressen emocions i sentiments que van formant part d'aquests Camins de vida.

Vull agrair al Punt Volat la seva professionalitat i amabilitat des del principi. Gràcies per la feina feta: les correccions, la maquetació, la tria de la foto de portada, etc., en tot moment m'han demanat l'opinió abans de tirar res endavant. Estic molt contenta per tot el procés i el resultat final.

PUNTS DE VENDA DEL LLIBRE

· Llibreria La Figaflor 

Plaça Rafael de Casanova, 3

Abrera

· Llibreria La Temerària

C/ Goleta, 7 

Terrassa

· Llibreria Murmuri

C/ Cap del Rec, 8

Manresa

· El Punt Volat (botiga en línia)

https://botiga.elpuntvolat.cat/product/camins-de-vida-de-nuria-lorente

Read More

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

 

Cigonya fotografiada a Lleida, prop del riu Segre, el passat diumenge 3 de novembre. Una agradable sorpresa veure-la mentre passejava per la zona. La vaig seguir una estona (a una distància prudencial, sense acostar-m'hi), i vaig poder captar-la. 

Nom en català: Cigonya blanca

Nom científic: Ciconia ciconia

La cigonya blanca, o cigonya simplement, és un ocell de grans dimensions que viu en prats inundats i planes herboses a prop de l'aigua, tot i que actualment i després de diverses reintroduccions podem trobar-la en espais oberts secs. 

El seu plomatge és majoritàriament blanc amb negre a les ales, bec llarg i potes de color vermell (els adults). Mesuren entre 100 i 115 centímetres des de la punta del bec fins al final de la cua, i amb les ales obertes poden arribar entre 155 i 215 centímetres. 

S'alimenta principalment de peixos, tot i que també pot menjar rèptils, granotes i insectes.

La cigonya és un ocell que ha donat origen a moltes llegendes i històries, la més coneguda és la història que els nadons són portats per elles.

Read More

Oca comuna (Anser anser)

Fotos fetes a l'estany del Parc de la Ciutadella de Barcelona, 24 d'agost de 2024.

Nom en català: Oca comuna o oca vulgar
Nom científic: Anser anser

L'oca comuna és de cos robust i fa uns 74-84 centímetres de llargada. El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits. S'alimenta de pasta, arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals. 

Les bandades d'oca vulgar en vol són més lentes i pesades que les d'altres oques, però s'agilitzen quan perden alçada abans d'aterrar. 

Fa el niu en sòl parcialment entapissat, en freqüència en illes.

De totes les oques grises aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge.

Read More

Elogi dels ocells de pas - Jean-Noël Rieffel

Traducció de Francesc Roma i Casanovas

Estar atent, parar esment a les coses, preservar la seva facultat de meravellar, tants comportaments sense sentit en la nostra societat del tot digital. Es fa el papallona amb les pantalles, bombardejat per moltes informacions, obsessionat pel comptador de likes que afalaga l'ego sobre les xarxes anomenades socials. Aquest tempo infernal que capta la nostra atenció, ens crema des de l'interior.

La nostra addicció a les pantalles i a les xarxes socials ens atabala. El telèfon intel·ligent ens torna impacients i epilèptics: geolocalitzats permanentment, "notificats" a cada moment, constantment interromputs per "alarmes" que només ho són de nom. Aquest telèfon omniscient ens sotmet al dictat digital. No hi ha gaire espai per als llargs minuts d'observació que permeten impregnar-se dels ambients naturals i desxifrar la complexitat de les seves impressions. La vida moderna redueix a cendres el silenci, la paciència, el rigor, la contemplació i la solitud.

Avui, sense desconnectar-nos de les pantalles, no pot haver-hi una presència atenta al món. En ebullició constant i a la recerca de visibilitat, perdem de vista allò que és efímer i fràgil: els núvols, les ombres, les bromes, aquestes aus que aixequen el vol. Collim, arrepleguem la felicitat de la naturalesa, meravellem-nos de la realitat. Intentem, en definitiva, atrapar una part del misteri de la vida...

Read More