 |
| Traducció de Francesc Roma i Casanovas |
Estar atent, parar esment a les coses, preservar la seva facultat de meravellar, tants comportaments sense sentit en la nostra societat del tot digital. Es fa el papallona amb les pantalles, bombardejat per moltes informacions, obsessionat pel comptador de likes que afalaga l'ego sobre les xarxes anomenades socials. Aquest tempo infernal que capta la nostra atenció, ens crema des de l'interior.
La nostra addicció a les pantalles i a les xarxes socials ens atabala. El telèfon intel·ligent ens torna impacients i epilèptics: geolocalitzats permanentment, "notificats" a cada moment, constantment interromputs per "alarmes" que només ho són de nom. Aquest telèfon omniscient ens sotmet al dictat digital. No hi ha gaire espai per als llargs minuts d'observació que permeten impregnar-se dels ambients naturals i desxifrar la complexitat de les seves impressions. La vida moderna redueix a cendres el silenci, la paciència, el rigor, la contemplació i la solitud.
Avui, sense desconnectar-nos de les pantalles, no pot haver-hi una presència atenta al món. En ebullició constant i a la recerca de visibilitat, perdem de vista allò que és efímer i fràgil: els núvols, les ombres, les bromes, aquestes aus que aixequen el vol. Collim, arrepleguem la felicitat de la naturalesa, meravellem-nos de la realitat. Intentem, en definitiva, atrapar una part del misteri de la vida...
Una realitat que passa massa sovint, ens perdem tot el que val la pena de la vida a canvi d'una pantalla. M'hi he posat, però no és el meu cas, el meu telèfon passa moltes hores en silenci (de vegades dies) i l'única xarxa que tinc és aquesta, a la que dedico com a molt dues hores al dia.
ResponEliminaBon retalls per a la reflexió ens has deixat. Gràcies!
Aferradetes, Núria.
*No sé que ha passat, suposo que és cosa de Blogger que hagués desaparegut el teu blog de la meva llista de lectura. Ho sento!