 |
| Traducció de Francesc Roma i Casanovas |
Estar atent, parar esment a les coses, preservar la seva facultat de meravellar, tants comportaments sense sentit en la nostra societat del tot digital. Es fa el papallona amb les pantalles, bombardejat per moltes informacions, obsessionat pel comptador de likes que afalaga l'ego sobre les xarxes anomenades socials. Aquest tempo infernal que capta la nostra atenció, ens crema des de l'interior.
La nostra addicció a les pantalles i a les xarxes socials ens atabala. El telèfon intel·ligent ens torna impacients i epilèptics: geolocalitzats permanentment, "notificats" a cada moment, constantment interromputs per "alarmes" que només ho són de nom. Aquest telèfon omniscient ens sotmet al dictat digital. No hi ha gaire espai per als llargs minuts d'observació que permeten impregnar-se dels ambients naturals i desxifrar la complexitat de les seves impressions. La vida moderna redueix a cendres el silenci, la paciència, el rigor, la contemplació i la solitud.
Avui, sense desconnectar-nos de les pantalles, no pot haver-hi una presència atenta al món. En ebullició constant i a la recerca de visibilitat, perdem de vista allò que és efímer i fràgil: els núvols, les ombres, les bromes, aquestes aus que aixequen el vol. Collim, arrepleguem la felicitat de la naturalesa, meravellem-nos de la realitat. Intentem, en definitiva, atrapar una part del misteri de la vida...
Una realitat que passa massa sovint, ens perdem tot el que val la pena de la vida a canvi d'una pantalla. M'hi he posat, però no és el meu cas, el meu telèfon passa moltes hores en silenci (de vegades dies) i l'única xarxa que tinc és aquesta, a la que dedico com a molt dues hores al dia.
ResponEliminaBon retalls per a la reflexió ens has deixat. Gràcies!
Aferradetes, Núria.
*No sé que ha passat, suposo que és cosa de Blogger que hagués desaparegut el teu blog de la meva llista de lectura. Ho sento!
Així és, sovint mirem massa una pantalla sense posar atenció al nostre voltant, perdent-nos detalls senzills però plens de significat.
EliminaEm sembla molt bé la teva estratègia de deixar el mòbil en silenci i de posar-te un límit d'hores per estar aquí. També acostumo a fer-ho, deixar el telèfon sense so (o en mode avió), perquè segons quines tasques (com escriure) requereixen concentració, i no m'agrada estar pendent de si m'arriba una notificació.
*No et preocupis, ja se sap que Blogger falla moltes vegades. L'important que tornem a compartir. Contenta i agraïda de tenir-te per aquí.
Aferradetes, nina.
Molt de raó té aquest text .... el mòbil , s'ha convertit en un "petit dictador" per a la gent..... em fa pensar que, si els ocells també en portessin , possiblement no els escoltaríem cantar !.
ResponEliminaBona setmana ;)
Per sort als ocells i altres animals de la natura no els han arribat els mòbils, he he. Deixant de banda les bromes, estic d'acord amb tu, per sort encara podem sentir els ocells cantar, i a la natura s'hi pot estar present, tot i que quan hi vas també hi trobis gent enganxada al telèfon sense fer cas de l'entorn...
EliminaÉs el que dius, el mòbil s'ha convertit en un "petit dictador" que guia i enganxa, quan hauria de ser al revés. Penso que hi ha d'haver un equilibri, i el primer pas és adonar-se'n.
Bona setmana, Artur, una abraçada :)
Mums and dads pushing prams, staring at their mobiles instead of talking to their babies, people waiting at bus stops, staring at their mobiles ... and then a man with a book near the weekly market. He looks up. I ask with a grin: ‘Hey, don't you have a mobile phone? He: ‘No, I still live an analogue life.
ResponEliminaThe peace of the night.
Són imatges que es veuen cada dia, a tot arreu: una immensa majoria pendents del telèfon mòbil. Per sort encara queden persones que prefereixen llegir un llibre, com el cas que expliques, i sempre és gratificant.
EliminaGràcies per passar per aquí, Sean.