divendres, de desembre 27, 2024

Colom roquer

Jardins de Torre Girona - Barcelona (29/9/24)

Jardins de Torre Girona (29/9/24) De l'altre costat ;-)

Pineda de Mar (juliol 24)

Sant Vicenç de Castellet (agost 24)


Nom en català: Colom roquer
Nom científic: Columba livia

L'ocell que més es pot trobar, doncs n'hi ha arreu. I com que fa uns dies feia una publicació sobre la pau i ells són els missatgers de la pau, he trobat adient compartir-ne algunes fotos i una mica d'informació com vaig fent amb altres espècies.

El colom ha estat introduït arreu com a font d'alimentació o com a caça. No obstant són una amenaça a la salut de la població ja que poden transmetre malalties als humans, a les aus de corral i la fauna silvestre. Tot i així, la fama dels coloms d'animals insalubres s'ha exagerat. 
Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. Se solen trobar en parelles a l'època de reproducció, però la resta del temps són gregaris. Dormen en relleixos d'espadats, murs i altres estructures elevades, però mai a les branques dels arbres, on no poden mantenir-se adormits. 
S'alimenten a terra en bandes o individualment. Quan són molestats, alcen en vol en grup amb una fressa d'ales característica. Mengen llavors de cereals, lleguminoses i altres plantes herbàcies, però també de brots, fruits, insectes, cucs i caragols. Normalment beuen després de menjar, com altres aus de dieta seca, i també consumeixen aigua per fer baixar la seva temperatura corporal en dies calorosos.
Quan la disponibilitat d'aliments és prou abundant, poden arribar a formar grans bandades i reproduir-se durant tot l'any, cosa que s'esdevé a les ciutats. 

FONT: VIQUIPÈDIA

8 comentaris:

  1. A la segona foto sembla que feia una becadeta, segurament havia acabat de menjar. ;-)
    Genials les fotos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho semblava sí, que feina una becadeta, però no va tardar gaire a alçar el vol, he he. Tot i així em va fer gràcia veure'l tan quiet i vaig aprofitar el moment :-)

      Gràcies, nina.
      Aferradetes per a tu també.

      Elimina
  2. Es coloms, pobrets, s'han guanyat una certa antipatia perquè embruten molt, com que acostumen a anar amb grans grups, doncs ho deixen tot brut smb les seves cagarades, però ells no en tenen la culpa... ja sabem allò de "Caga el rei i caga el papa i de cagar ningú s'escapa..."

    Els has captat molt bé!

    Una abraçada, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert que tenen mala fama i que embruten molt, però com diu el Xavier els humans encara embruten més, i ells haurien de tenir consciència...
      Buscant fotos de coloms em vaig adonar que no en tinc gaires, com que n'hi ha arreu i els veiem tant, suposo que no hi paro tanta atenció com en altres ocells. Vaig fer una tria de les poques que en tinc, he he.

      Gràcies Carme, una abraçada!

      Elimina
  3. Malgrat la brutícia que deixen els coloms, penso que són imprescindibles a les ciutats i els pobles. No em puc imaginar la pla´ça de Catalunya de Barcelona, o la plaça de Sants, al meu poble, sense els coloms.
    Qui digui que el colom és una plaga, que embruta i porta malalties, jo li diria que els humans encara embruten més. Molt més!! I no per això ens hem d'exterminar, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs que costaria imaginar-los sense coloms, són uns habitants més del territori. I com li he dit a la Carme, estic completament d'acord amb tu, els humans embruten molt més. Com està el nostre entorn? Brutícia, deixalles de tot tipus... tot a causa dels "humans".

      Gràcies per passar per aquí, Xavier.
      I Bones Festes!

      Elimina
  4. [...] però mai a les branques dels arbres, on no poden mantenir-se adormits. [...]
    Sure, Núria? About 60 metres vis-a-vis Seanhenge there does live a pigeon couple in a mighty fir.
    And who would disagree with Xavi?
    Did you ever read María Ospina Pizano's "Solo un poco aquí"?
    Herewith highly recommended!
    La pau de la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que em va sorprendre quan vaig llegir que no podien mantenir-se adormits a les branques dels arbres, i tu comentes que en un avet de Seanhenge hi viu una parella de coloms... així que haurem de posar en dubte aquesta informació.
      Com ja li he dit al Xavier i a la Carme, els humans deixen petjada allà on trepitgen, i malauradament moltes vegades aquesta petjada és plena de brutícia, fan malbé alguns espais, etc.
      No conec aquest llibre que menciones "Solo un poco aquí", me l'apunto.

      Gràcies per les teves aportacions.
      The peace of the night.

      Elimina