Vora les barques | Lletres i fils

M'assec vora les barques,

contemplant-les damunt la sorra 

d'una platja solitària.
El mar de fons, el cel serè 
i el sol de bon matí
omplen de calidesa 
la solitud del meu cor.
Tot resta quiet:
les barques, les onades;

només els pensaments

neden entre llàgrimes de sal,

nàufrags d'una ànima solitària.

Calma a fora, remor per dins.

Vindran les veus cridaneres

ressonant per tota la platja.

Potser les barques 

es posaran en moviment, 

i jo me n'aniré amb elles, 

navegant en el mar infinit,

perdurant dins meu la remor 

de solitud que ja ha tocat fons.

* * *

La meva aportació a Lletres i fils de l'estiu.