Era un gran plaer, llevar-se i trobar-se aquell esmorzar fet i aquell mar al davant. De vegades sembla que no tinguem motius per a la felicitat; aquest n'era un.
No em queia malament, en Manel, però no sé per què m'agradava més la part que no ensenyava que no pas aquella que s'entestava a mostrar un cop i un altre. Pensava que era un home que necessitava fer aquella comèdia permanent per dissimular qui era en realitat, com els pallassos, que es pinten i fan bestieses fins que t'oblides que allà dins hi ha una persona de carn i ossos.
Sabeu, per exemple, que aquest mar on us banyeu cada matí està cada cop més malalt? I no és culpa meva. Us ho asseguro. Jo al mar només m'hi pixo de tant en tant, com feu vosaltres. Però el Mediterrani, per culpa de moltes indústries, s'ha convertit en un abocador. Ens l'estem carregant, el mar. I ens estem carregant el cel, també. Ho sabeu, que la temperatura del planeta cada cop serà més alta? Si ens carreguem el mar i el cel, ens estarem carregant el planeta.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada