Llocs on sempre ve de gust tornar: Mura

Des de la Font de l'Era (22/5/26)

Mura és d'aquells llocs on sempre ve de gust tornar. Els carrers costeruts i empedrats, les cases de pedra, la font de l'Era, el camí cap al Gorg del Pare, la tranquil·litat que s'hi respira. Tot això fa que sigui un poble que m'agrada visitar. 

Una oreneta em va donar la benvinguda en arribar

Uns carrers més avall, una cotxa fumada

Les papallones també van ser protagonistes: una Bruna de bosc (a dalt) i una Nimfa mediterrània

Gorg del Pare

Vaig arribar-me fins al Gorg del Pare, portant la ment al passat, recordant els cops que hi havia estat, banyant-m'hi els mesos calorosos d'estiu. La calor de fora contrastava amb l'aigua gelada del gorg. Ha canviat el lloc, no hi ha aquell espai ampli on m'havia remullat els peus, on havia estirat el cos sentint aquella fredor a la pell.  

El passatge Camil Antonietti, un dels més retratats de Mura segurament

Última foto del dia, des de la placeta que hi ha a dalt del carrer de la Muntanya

Va ser un divendres assolellat i calorós, el passat 22 de maig de 2026. Això va fer que caminar costés una mica més. Per sort, a estones passava un aire agradable i l'aigua del gorg, que vaig tocar amb les mans, estava fresqueta. Seure a escriure i a contemplar l'entorn des de l'ombra també fan fer més suportable la calor. Una altra sortida per guardar en el record. Un poble, Mura, on sempre ve de gust tornar.