Era un gran plaer, llevar-se i trobar-se aquell esmorzar fet i aquell mar al davant. De vegades sembla que no tinguem motius per a la felicitat; aquest n'era un.
No em queia malament, en Manel, però no sé per què m'agradava més la part que no ensenyava que no pas aquella que s'entestava a mostrar un cop i un altre. Pensava que era un home que necessitava fer aquella comèdia permanent per dissimular qui era en realitat, com els pallassos, que es pinten i fan bestieses fins que t'oblides que allà dins hi ha una persona de carn i ossos.
Sabeu, per exemple, que aquest mar on us banyeu cada matí està cada cop més malalt? I no és culpa meva. Us ho asseguro. Jo al mar només m'hi pixo de tant en tant, com feu vosaltres. Però el Mediterrani, per culpa de moltes indústries, s'ha convertit en un abocador. Ens l'estem carregant, el mar. I ens estem carregant el cel, també. Ho sabeu, que la temperatura del planeta cada cop serà més alta? Si ens carreguem el mar i el cel, ens estarem carregant el planeta.
Un llibre que em sembla d'aventures.
ResponEliminaGràcies pels retalls!
Aferradetes, preciosa.
És una novel·la juvenil que m'ha agradat llegir.
EliminaSón les vivències de quatre adolescents que van de vacances a Altafulla des que són petits, narrades per un d'ells quan ja és adult. L'inici és colpidor, comença pel que va passar al final d'aquell agost per després tornar a recapitular des del principi de les vacances.
Gràcies a tu, nina.
Aferradetes, preciosa.
Un text que remou consciències; darrere d'un matí idíl·lic s'amaga una alerta climàtica ben directa i necessària sobre el futur del planeta. M'apunto el llibre, Núria.
ResponEliminaUn abraçada.
Com li he comentat a la Paula el llibre narra les vivències de quatre adolescents un mes d'agost a Altafulla. Hi ha capítols que m'han fet somriure, per la manera com escriu l'autor. Hi ha fragments també, com aquest últim que he compartit, que fan reflexionar. Tot i que l'inici i el final de la història commouen, he gaudit llegint-lo.
EliminaGràcies, Jordi, una abraçada.
Deu ser una bona lectura, veient l'extracte que ens comparteixes.
ResponEliminaMoltes vegades passa, que sabem del problema... però, sabrem resoldre'l ? . Una bona qüestió, segur !.
Bon cap de setmana : )
És una lectura amena i entretinguda, i com he dit a la Paula i el Jordi colpidora també.
EliminaResoldre el problema a vegades és complex, i més si no depèn d'un mateix tampoc sinó que hi ha altres factors que hi influeixen.
Bon cap de setmana, Artur!
Fa poc temps que el vaig llegir. El vaig comprar per Sant Jordi per als meus nets i jo també el vaig llegir. M'agrada llegir llibres juvenils de tant en tant, si estan ben pensats i ben escrits. I a mi en Pep Puig m'agrada molt, tots els seus llibres els juvenils i els que no ho són. Però potser encara m'han agradat més els juvenils que els altres. La vida sense la SaraAmat (i la seva continuació que ara no recordo el títol) em van agradar molt.
ResponEliminaMoltes gràcies pels fragments.
Una abraçada, Núria
A mi també m'agrada llegir llibres juvenils de tant en tant, i més com dius, si estan ben escrits i és una història que enganxa. És el primer que llegeixo d'en Pep Puig, aquest de La vida sense la Sara Amat no l'he llegit. En tinc dos més per llegir d'ell: 'El mar de cap per avall' i 'Si una tarda de juliol un borinot'. Són a la llista, aviat m'hi posaré segurament.
EliminaGràcies a tu, Carme.
Una abraçada.