Somiant la pau - Nadia Ghulam
En plena pandèmia, molta gent em preguntava com ho vivíem al meu país. Jo els deia que, malauradament, el virus no era la primera preocupació. Les causes principals de morts d'infants i joves a l'Afganistan són la guerra i la violència que se'n deriva. Després venen la fam i el clima. A l'hivern ens mata el fred per manca de llenya, i a l'estiu, la calor aguditza la falta de recursos com l'aigua.
Dono les gràcies perquè tinc una mare que no m'ha permès viure com una víctima la resta de la vida, sinó que m'ha ensenyat a convertir les meves ferides en la força i l'esperança necessàries per transformar-me, per sortir del pou de dolor en què em va deixar la violència.
Penso que a l'Afganistan els poders polítics i religiosos manipulen la població en nom de l'islam, tot el que es produeix es fa en nom de Déu. En realitat s'aprofiten de la ignorància de la gent per fer que la població segueixi els seus interessos i no protesti. A Occident ens creiem lliures, però els grans titulars són la nova religió, la veritat única i indiscutible que s'utilitza per modelar les voluntats europees. En nom dels drets humans i de la solidaritat es transformen petites veritats en realitats indiscutibles, per donar una imatge parcial i deformada de la vida a altres països. Mentrestant la població es queda tranquil·la sabent-se protegida pels drets humans encara que no els hagi llegit mai, de la mateixa manera que un afganès no ha llegit mai l'Alcorà però es creu les paraules del qui l'hi explica.
Els éssers humans som com rius. Només podem evolucionar i ser nosaltres mateixos quan ens relacionem els uns amb els altres i aprenem noves maneres de fer. En cas contrari, ens estanquem, i de la mateixa manera que passa amb l'aigua, ens podrim i creix en nosaltres la ignorància, que és la pitjor llavor que pot germinar en un ésser
Els éssers humans som com rius. Només podem evolucionar i ser nosaltres mateixos quan ens relacionem els uns amb els altres i aprenem noves maneres de fer. En cas contrari, ens estanquem, i de la mateixa manera que passa amb l'aigua, ens podrim i creix en nosaltres la ignorància, que és la pitjor llavor que pot germinar en un ésser
Realment aquests paràgrafs, són molt encertats i tristos...Les pobres dones de l'Afganistan, han retrocedit moltes dècades...Tornen a estar obligades a anar en burka, no poden sortir soles al carrer, sempre acompanyades per un mascle, encara que sigui un nen, les nenes no poden anar a l'escola ... Pobres, em fan molta pena!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Sí, malauradament són paràgrafs que contenen veritats doloroses, i el que tu comentes també és igualment trist i encertat... Les nenes, les dones, són les que s'emporten la pitjor part, també en parla la Nadia al llibre i intenta ajudar-les com pot, com li deixen... una llàstima tot plegat.
EliminaPetonets, Roser.
La ignorància és el mal més gran que hi ha a la terra. Tots els altres són derivats de la mateixa. Quanta raó té al dir que a Occident ens creiem lliures, però estem ben lluny de la llibertat.
ResponEliminaGràcies pels retalls!.
Aferradetes, bonica.
Coincideixo amb tu, l'arrel de tots els mals sol ser la ignorància, i és una plaga que està ben escampada. I cert, aquí de lliures no ho som gens, ens controlen i manipulen segons els seus interessos.
EliminaGràcies a tu per llegir-los, com sempre.
Aferradetes de diumenge, nina.