La inundació - Olga Xirinacs

Almenys sap on és, però, hi ha algú que sàpiga on és? No et menteixis, no t'amaguis, que aquí al poble tens el buit potser més gran de la teva vida, però com que aquest buit va amb tu, viatja dins teu, tant se val que siguis aquí o allà, que no el podràs omplir amb res ni amb ningú.

---

La ciutat es torna incòmoda i sorollosa amb el temps. Els programes municipals sembla que s'entestin a molestar els veïns, a tot arreu creixen les molèsties pels sorolls. D'altra banda, qui diu que som en temps de crisi? La gent gasta més que mai, omple restaurants, terrasses, fa cues de dies sencers per concerts que no són barats, omple els estadis i viatja seguint els equips mentre els jugadors de pilota cobren com faraons...

---

El tenir no és el principal, ens han ensenyat, sinó el ser, ho diuen tots els filòsofs. Però sempre he vist que el tenir passa per davant del ser, començant per la llei del més fort, que ha regit el món des dels inicis, i ara no canviarà pas perquè jo ho pensi.

Els boscos aviat patiran una invasió no sempre silenciosa, i cap al final de temporada una devastació impressionant dels qui han aixafat i arrencat molsa, triturat branques i arbustos, obert camins on no n'hi havia, sembrat el sòl de bolets no comestibles només pel gust d'arrabassar-ho tot. Falcons, àguiles i corbs sobrevolaran el territori, destorbats en la seva rutina habitual: de nit, el gall carboner ulularà amb veu tètrica per sobre de tota la desfeta del dia.