Almenys sap on és, però, hi ha algú que sàpiga on és? No et menteixis, no t'amaguis, que aquí al poble tens el buit potser més gran de la teva vida, però com que aquest buit va amb tu, viatja dins teu, tant se val que siguis aquí o allà, que no el podràs omplir amb res ni amb ningú.
Els boscos aviat patiran una invasió no sempre silenciosa, i cap al final de temporada una devastació impressionant dels qui han aixafat i arrencat molsa, triturat branques i arbustos, obert camins on no n'hi havia, sembrat el sòl de bolets no comestibles només pel gust d'arrabassar-ho tot. Falcons, àguiles i corbs sobrevolaran el territori, destorbats en la seva rutina habitual: de nit, el gall carboner ulularà amb veu tètrica per sobre de tota la desfeta del dia.
Fa temps que el vaig llegir i no me'n recordo gaire. Sé que em va agradar, però no recordava gens aquests fragments.
ResponEliminaLlegeixo massa per a la meva memòria. Llegeixo molt i recordo poc... quina llàstima!
Uns bons fagments, i molt interessants.
A mi m'ha agradat molt també, cap al final amb ganes d'avançar depressa per saber com acabava, que déu n'hi do amb el final...
EliminaI ja sol passar, que quan es llegeix bastant després costa recordar... per això m'agrada anar-me apuntant fragments, així sempre puc tornar a alguns trossets del llibre.
Abraçades, Carme!
Uns retalls molt interessants de la nostra estimada Olga.
ResponEliminaQuanta raó té en les seves paraules!.
Aferradetes, Núria.
Penso el mateix, estic d'acord amb cada un dels retalls compartits.
EliminaSoroll a les ciutats, boscos invadits i destrossats, allò que portem dins va amb nosaltres allà on anem... com tu, coincideixo amb tot i ho trobo molt interessant i necessari.
Aferradetes, nina.
Avui a, a la tele donaven una notícia que a un poblet ara no recordo com es deia els turistes s'han queixat perquè no els deixen dormir les campanes, a la nit següent no van tocar, però...Hi ha hagut una petita "revolució" entre els veïns que han dit que ells des de sempre han sentit les campanes i mai els han molestat i que si els turistes no els agraden, que vagin de vacances a un altre lloc...Avui, les campanes, ja han tornat a sonar!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Em sona aquesta notícia, tot i que no d'ara sinó que ha passat a altres pobles... és més molest els sorolls al carrer, siguin de música forta, gent que crida que no pas unes campanes. Bé pels veïns per organitzar aquesta petita "revolució", les campanes formen part del poble, és un dels trets característics.
EliminaPetonets, Roser.
Aquest de l'Olga no l'he llegit. Els fragments que poses van carregats d'intencionalitat.
EliminaSí, cada un d'ells parla sobre temes que, en el dia a dia, passen arreu.
EliminaËs un llibre que val la pena.