|
Traducció de Lourdes Bigorra |
Em quedo mut durant lustres, fins que oblido quin gust tenen les paraules; i de sobte, la resclosa s'esfondra, ho aboco tot, tot el que havia retingut, una xerrameca irreprimible que ja començo a lamentar fins i tot abans d'haver recobrat el silenci.
La guerra, ja se sap, desperta en algunes persones la intel·ligència i les energies. De vegades per a bé. Al més sovint, per a mal.
En ell hi havia un menyspreu profund per aquella actitud molt estesa al Llevant, que pretén dirigir les susceptibilitats i les pertinences; aquella actitud que consisteix, per exemple, a xiuxiuejar als convidats: «Atenció, en Tal és jueu», «En Tal és cristià», «En Tal és musulmà». Llavors tant els uns com els altres s'esforcen a censurar en els altres el que habitualment ells mateixos diuen, el que es pronuncia quan són «entre nosaltres», per amollar les banalitats amorosides que teòricament reflecteixen el respecte que se sent per l'altre, i que en realitat només reflecteixen el menyspreu i l'allunyament. Com si pertanyessin a espècies diferents.
Acredito que seja um bom livro de ler.
ResponElimina.
Cumprimentos cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
És un llibre que val la pena llegir.
EliminaMoltes gràcies, Ryk@ardo, salutacions poètiques.
Ja saps que el vaig llegir fa poc i em va agradar molt.
ResponEliminaSí, recordo que vas publicar la foto a Instagram i ho vam comentar, gairebé l'hem llegit al mateix temps. M'agrada molt com escriu l'Amin Maalouf.
EliminaEl posaré als pendents, sembla interessant.
ResponEliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Núria.
És interessant, sí, segur que t'agradarà.
EliminaJa veus, a la Carme i a mi ens ha agradat ;)
Aferradetes, Paula.
Sembla un llibre molt interessant, per tots aquests paràgrafs que ens regales...A veure si em decideixo a fer-hi un ullada...
ResponEliminaPetonets Núria.
És una història colpidora també, hi ha passatges força durs, però val la pena llegir-lo.
EliminaPetonets, Roser.