Un llibre fantàstic escrit per en Xavier Pujol, on descriu una ruta pel Pirineu Català durant set dies. Les narracions van acompanyades de fotografies, fetes pel mateix Xavier, i aquarel·les d'Enric Domingo, i totes són una autèntica meravella. En unes i altres hi podem trobar bells paisatges com estanys, muntanyes, animals, boires, flors com l'àrnica, el marcòlic groc, el clavell de pastor, el gerani de bosc, la genciana, etc., i papallones com l'Apol·lo, la Tornassolada, la Cleòpatra llimonera, l'Argentada de muntanya, etc... Text, fotografies i aquarel·les fan una combinació excel·lent que fa de Les hores isardes una lectura per rellegir i unes imatges per admirar una vegada i una altra.
Les hores isardes és més que un simple dietari d'una setmana de ruta. La capacitat descriptiva del Xavier és, realment digne d'elogi. El que fa les seves narracions tan interessants és que les seves paraules estan impregnades de la seva actitud.
L'Enric té un mèrit indescriptible: arribar a un refugi cansat després de triscar durant tot el dia i posar-se a pintar. No hi va haver ni un sol dia que no ho fes.
-Jordi Sant al pròleg-
La passejada de després de sopar la fem envoltant el llac en direcció a la presa de Colomers. Una boira, lleugera com un mantell de seda, reposa sobre l'aigua. Infon una mica de misteri al capvespre, com si fóssim dins d'un núvol.
La humitat i la visió fantàstica dels entorns em fa sentir com si passegés dins d'una de les aquarel·les de l'Enric.
La felicitat va i bé com les nuvolades, com la pluja, com les boires... De sobte t'arriba i no saps quant durarà.
-Fragment de Les hores isardes-
