Les pàgines matineres són tres pàgines, escrites a mà, d'estricte flux de consciència. No pretenen ser art, ni tan sols escriptura en un sentit literari. Les pàgines estan concebudes perquè simplement ens familiaritzem amb el procés de moure la mà a través del paper i deixar anar tot allò que ens passi pel cap, sigui el que sigui. Ho inclourem tot, per estúpid o estrany que pugui semblar.
Per exemple: «No tinc res a explicar, res a dir. He de rentar les cortines. Vaig anar ahir a buscar la roba a la bugaderia? Etc. etc. etc.» Ho podríem anomenar, sense cap pretensió, desembussar el cervell, doncs aquesta és una de les seves principals funcions. Les pàgines matineres no han de tenir un to brillant, encara que a vegades semblarà que el tinguin. La majoria de vegades no el tindran, però només tu ho sabràs perquè a ningú més li està permès llegir les teves pàgines matineres excepte tu. Tampoc tu no has de tornar a llegir-les durant les següents vuit setmanes més o menys. Només has d'escriure tres pàgines només començar el dia. I tres pàgines més al dia següent. Tres pàgines sobre qualsevol cosa que et passi pel cap, això és tot el que has de fer. I si no saps què escriure, llavors escriu: «No sé què escriure.» Fes el que sigui per omplir tres pàgines.
Les pàgines matineres són la principal eina per a la recuperació de la creativitat.
Les pàgines matineres són innegociables. Mai no te les saltaràs o les reduiràs, independentment del teu estat d'ànim. Sempre pensem que hem de tenir l'humor adequat per escriure, però no és així. Les pàgines matineres et demostraran que el teu estat d'ànim no importa. Alguns dels millors treballs sorgeixen just en aquests dies en què penses que el que fas és una porqueria. Amb les pàgines matineres deixaràs de jutjar-te i et posaràs a escriure. Tant se val si estàs cansat, distret o estressat: el teu artista és un nen i necessita alimentar-se.
Per què s'han d'escriure les pàgines matineres? Per arribar a l'altre costat. Les pàgines matineres ens porten a l'altre costat de les nostres pors, de la nostra negativitat, dels nostres daltabaixos. Resulta impossible escriure les pàgines matineres durant un cert període de temps sense entrar en contacte, de forma inesperada, amb aquest poder interior. Les pàgines matineres dibuixen el nostre mapa interior. Sense elles els nostres somnis podrien continuar essent terra incògnita. És molt difícil queixar-se d'una cosa tots els matins, tots els mesos, sense sentir l'impuls constructiu d'actuar. Les pàgines ens rescaten de la desesperació i ens empenyen cap a sortides amb les quals ni tan sols havíem somiat. Qualsevol persona que sigui constant amb l'escriptura de les pàgines matineres arribarà a connectar-se amb la font de saviesa que hi ha al seu interior.
I un darrer apunt: les pàgines matineres funcionen amb pintors, escultors, poetes, actors, advocats... amb qualsevol persona que vulgui ser més creativa. No estan concebudes únicament per a escriptors. De fet, els escriptors, que mostren un afany lamentable per
escriure les pàgines matineres (en lloc de, simplement, fer-les), són els qui més dificultats tenen a comprovar el seu efecte. El que sí que descobreixen és que la seva escriptura es torna més solta, més lliure, més fàcil.
Doncs aquest és un resum de les
pàgines matineres que proposa el llibre 'El camino del artista' de Julia Cameron i que he començat fa uns dies. I d'aquí ve, tal i com vaig comentar, la publicació
'Pàgines matineres', un text per a la proposta de Lletres i fils de maig. Evidentment, i com ja especifico a la publicació, aquest text és totalment fictici.
Si algú més s'anima a escriure aquestes pàgines, cada matí només llevar-se durant el temps que es vulgui (l'autora del llibre ja fa molt de temps que les escriu i no les ha abandonat), endavant les atxes!
