Xop i trasbalsat, però feliç, vaig acomiadar-me de París, dels meus
vint anys i del record de la noia que va fer que aquells dies de
joventut finalment valguessin la pena.
Quan algú no vol parlar gaire del seu passat, o bé té alguna cosa a amagar o bé encara hi ha alguna ferida que no s’ha tancat.
El Borja va tornar a la meva vida de la mateixa manera que n’havia marxat, intempestivament, sense avisar, com si allò fos la cosa més natural del món.