![]() |
| Mural al carrer de la Mel de Manresa |
Tac. Tac. Tac. (...) Silenci. La màquina calla i reposa, com els dits de la nena, que escriu sense saber que cada paraula obre una esquerda, i cada frase que va trenant, desenreda un secret.
–Hi ha històries que sempre es porten dins –confessa l’avi amb la veu trencada.
La nena continua. “Una tarda d’octubre, va escriure una carta...”
–Si continues, descobriràs una veritat dolorosa –xiuxiueja l’avi.
La nena dubta, té el dit damunt la tecla, sense pressionar-la encara. Espera. Podria anar més enllà, teclejar una part del passat, reescriure’l d’una altra manera. Prem les tecles altre cop:
“Els sentiments, quan es queden dins, sempre deixen un lloc que pesa”.
Silenci.
L’avi sospira, visiblement cansat.
La màquina calla, però a dins, ben endins, alguna història encara s’escriu.
* * *
La meva aportació a Lletres i fils de la tardor.

Que lindo e tocante..Na certa muitas, mas muitas mesmo histórias por escrever ainda moram por lá! Adorei! beijos, chica
ResponEliminaI tant, hi ha moltes històries per escriure encara, cal trobar el lloc i el moment.
EliminaMoltes gràcies, chica.
Petons i bona setmana.
Molt bonic el mural. I la màquina d'escriure que s'hi pot veure.
ResponEliminaSí que fa goig aquest mural. La màquina d'escriure em va recordar a la primera que vaig tenir, no era de color verd, però em fa pensar-hi.
EliminaGràcies, Xavier!
Trista història que no acaba d'escriure's, fa mal i tot recordar-ho.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Doncs sí, m'ha sortit una història trista, d'aquelles que no acaben, sovint són les que fan més mal.
EliminaGràcies, nina, aferradetes.
Una tendra, trista i misteriosa història.
ResponEliminaM'ha agradat.
Ja pots comptar amb la meva participació.
El teu tema encetat de la carta m'ha inspirat una idea.
Una abraçada.
Cert, hi ha una barreja de sentiments i misteri en la història.
EliminaM'alegro que la carta t'hagi inspirat una idea, quan la tinguis, sense presses ni pressió, ja vindré a llegir-la.
Gràcies, Carme, una abraçada.
Ja la tinc: https://carmerosanas2.blogspot.com/2026/10/lletres-i-fils-de-tardor.html
EliminaAra vaig al teu blog! Gràcies, Carme!
Elimina¿Cuántas historias habrá escrita en ese mural?
ResponEliminaMuy bonito, Nuria.
Un beso y feliz día.
Te invito también a visitar mi espacio.
Seguro que hay muchas historias escritas en ese mural, cada una merece su espacio en la memoria.
EliminaMuchas gracias, Marisa, y me voy a visitar tu espacio.
Un beos y feliz día.