 |
| Des de la Font de l'Era (22/5/26) |
Mura és d'aquells llocs on sempre ve de gust tornar. Els carrers costeruts i empedrats, les cases de pedra, la font de l'Era, el camí cap al Gorg del Pare, la tranquil·litat que s'hi respira. Tot això fa que sigui un poble que m'agrada visitar.
 |
| Una oreneta em va donar la benvinguda en arribar |
 |
| Uns carrers més avall, una cotxa fumada |
 |
| Les papallones també van ser protagonistes: una Bruna de bosc (a dalt) i una Nimfa mediterrània |
 |
| Gorg del Pare |
Vaig arribar-me fins al Gorg del Pare, portant la ment al passat, recordant els cops que hi havia estat, banyant-m'hi els mesos calorosos d'estiu. La calor de fora contrastava amb l'aigua gelada del gorg. Ha canviat el lloc, no hi ha aquell espai ampli on m'havia remullat els peus, on havia estirat el cos sentint aquella fredor a la pell.
 |
| Última foto del dia, des de la placeta que hi ha a dalt del carrer de la Muntanya |
Va ser un divendres assolellat i calorós, el passat 22 de maig de 2026. Això va fer que caminar costés una mica més. Per sort, a estones passava un aire agradable i l'aigua del gorg, que vaig tocar amb les mans, estava fresqueta. Seure a escriure i a contemplar l'entorn des de l'ombra també fan fer més suportable la calor. Una altra sortida per guardar en el record. Un poble, Mura, on sempre ve de gust tornar.
Hola, Caminos de vida
ResponEliminaQué bonitas fotografías. Dan ganar de ir a visitar el pueblo de Mura.
También te invito a pasar por mi espacio, (me dicen que no se actualizan las entradas).
Un abrazo y buen jueves
Hola, Marisa
EliminaMura es un pueblo muy bonito, con rincones encantadores. Pasear por sus calles te transporta a otra época.
No sé qué pasa últimamente con Blogger, pero no salen las actualizaciones...
Voy a pasar por tu espacio.
Un abrazo y feliz jueves para ti también.
No hi he estat mai, pero veient les teves fotos em fa ganes de visitar-lo. Sobretot si és tranquil com dius.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
És un poble encantador, i sí, hi ha tranquil·litat. Els caps de setmana hi sol haver més gent, i quan fan la festa dels tions és una bogeria... però tret d'aquestes dates concretes, s'hi respira molta calma.
EliminaAferradetes, preciosa.
Jo hi he estat un parell de vegdes i com tu dius, encara tinc ganes de tornar-hi.
ResponEliminaM'agraden molt les teves fotos!
Una abraçada.
Crec recordar que m'ho havies comentat que hi havies estat. És un poble on ve de gust anar-hi, els seus carrers i cases de pedra el fan especialment bonic.
EliminaGràcies, Carme!
Una abraçada.
Certament , aquest lloc està molt concorregut, com veiem per les teves bones fotografies d'ocells i animalons.... ells també formen part del paisatge !!.
ResponEliminaUn lloc ben singular que es fa estimar !!.
Salut i bona setmana !!.
En vaig trobar uns quants, d'ocells i altres animalons com papallones, alguns no vaig ser a temps de fotografiar-los, però il·lusiona veure'ls, com bé dius, són part del paisatge i de la vida.
EliminaUn lloc on el temps sembla aturar-se a vegades.
Salut, Artur!
Bon cap de setmana!
Mura amaga una màgia especial; passejar cap al Gorg del Pare revivint els banys d'estiu sota la frescor de l'aigua encomana una serenor deliciosa.
ResponEliminaUna abraçada, Núria.
Tot el poble i cadascun dels seus racons estan plens de bellesa i màgia, certament.
EliminaMe n'alegro que se t'hagi encomanat una serenor en aquest passeig cap al Gorg, un passeig que refresca també la memòria i l'ànima.
Una abraçada, Jordi.
I’ve made a note to visit Mura in my next life at the very latest. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Nùria.
Segur que t'agradaria conèixer aquest poble i passejar pels seus carrers empedrats ;-)
EliminaUna abraçada, Sean.