Un raig de llum
penetra a la fageda,
intensifica
el verd de tantes fulles
encén un bri de màgia.
(El Brogit - Número 497)
Captivadores,
com tres sols que llueixen
somric mirant-les.
(El Breny - Número 505)
.JPG)
Un ram d'espígol
perfuma les carbasses.
Olor de calma.
(El Breny - Número 506)
Comparteixo avui la tanka publicada a l'últim número de la revista El Brogit del Montserrat i dos haikus, publicats als números 505 i 506 de la revista El Breny. I si recordeu, la darrera foto pertany a la proposta de Lletres i fils, que em va inspirar també aquest haiku.
M'agrada especialment el primer. Sempre he pensat que quan camines per els fagedes no pots evitar de pensar que no seria gens estrany que sortissin per algun racó follets o fades, tenen una llum absolutament màgica.
ResponEliminaUna abraçada, Núria!
Hi passejo poc per fagedes però sí que és cert que cada cop que hi he anat he sentit aquesta màgia que dius, sents una sensació especial entre tots els faigs.
EliminaLa fotografia és de la Fageda d'en Jordà, fa un parell d'anys a principis d'octubre, encara no havien caigut les fulles.
Una abraçada, Carme!
Aquest raig de llum sembla que vol indicar-te que miris on cau. ;-)
ResponEliminaM'agraden molt, així com les fotos.
Aferradetes, nina!
Sí, oi? T'indica el camí per no perdre de vista el moment present i adonar-te a quin lloc cau :)
EliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes!
Tres instants de natura convertits en poesia: la llum que esdevé màgia, tres sols que fan somriure, l’espígol que regala calma (Per cert, m'agrada molt la mel d'espígol) Petites fulguracions que ens conviden a aturar-nos i respirar. M'agrada el teu bloc, Núria. Si no et sap greu, em quedo per aquí. Salutacions des de Blanes.
ResponEliminaLa natura està plena d'instants que conviden a aturar-nos, fer-ne poesia i respirar, si és amb olor d'espígol ens regalarà una bona dosi de calma.
EliminaGràcies per passar pel bloc i encantada que t'hi quedis. Benvingut!
Salutacions des del Bages.