Camins de vida

Traducció de Carme Geronès Vaig entrar en un ascensor, una cosa que encara no havia fet mai, i tot d'una vaig ser en un pis, asseguda a taula, menjant tot de coses que havien sortit d'una nevera. Al lloc d'on venia, sempre havia viscut en una casa, i era una casa sense nevera. Considerava que els contes de fades eren una mala idea, sobretot aquells en què sortien princeses que es despertaven d'uns llargs sons amb un petó d'un prìncep. Aquesta mena d'històries donaven a les criatures, a les nenes sobretot, una idea falsa del que havien d'esperar al món quan es fessin grans. « No trobes que és la felicitat absoluta això de ser lluny de tot el que has conegut de sempre? De ser tan lluny que ja ni et reconeixes tu mateix i no saps ni si tens ganes de tornar a tot allò de què has format part? »

. Assedegada he travessat el desert a la recerca d'un preuat pou.  He deixat que les fulles  em cobrissin de colors ocres  en una tardor massa nostàlgica.  I ara, en aquest hivern cru,  suporto el fred de la neu glaçada.  Desconec quin és el meu camí.  Avanço sense destí amb el pes  de la incertesa instal·lat damunt meu.  I em demano: arribarà la primavera  i continuaré sense trobar el flascó  que em permeti descobrir el meu lloc  al món i (re)construir, maó a maó,  els fonaments de la meva llar interna?   La meva aportació a 'Escribir jugando' , del blog de Lídia Castro Navàs. Escriure un relat o poesia (màxim 100 paraules) inspirant-te en la carta i la imatge del dau: un flascó. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb la construcció del maó. https://lidiacastronavas.wordpress.com/2022/01/01/escribir-jugando-enero-22/  

La merla canta trencant aquest silenci que m'acompanya.   Cant a la vida la foscor que s'apaga la llum retorna. Somnis encesos solitud i tristesa amb força es fonen.   Una altra aportació a Lletres i fils de gener, amb tres haikus que formen aquest poema. https://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html

Traducció de Xavier Valls i Guinovart Sempre pasta, carn, patates i formatge; només que canviessis la carn per truita, s'alçaven de les taules murmuris de protesta. Aquesta era la mena de coses de què la Babette estava cansada. El fet que tot el que t'inventessis per portar algun canvi allà dalt caigués en la indiferència, si no en l'hostilitat, fins que et rendies i deixaves d'intentar-ho. « La humanitat és com el bosc » , va pensar, « a mesura que baixes de cota es fa més variada ». Durant molts anys, als cursos d'escriptura als alumnes els parlava de les cures, de cuidar-se, de compartir amb els altres les ferides, de la impossibilitat de guarir-se del tot i de la possibilitat, en canvi, de trobar consol.

Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell-lloc No són especialment bonics, aquests blocs de pisos, però un d'ells significa molt per a mi. De petita l'àvia Remei venia a buscar-me a l'escola cada tarda i em portava al tercer pis del bloc que hi ha just a sobre del nou local que he llogat i que estic acabant de condicionar.  A casa de l'àvia m'hi quedava fins al vespre, quan els pares venien de treballar i tornava a casa amb ells. M'agradava molt estar amb l'àvia. Sempre em preparava aquell berenar tan bo i alhora tan senzill i que, ara que ja soc gran, encara em faig molts dies: pa amb oli, formatge, xocolata i un got de llet. Tot i que ara la llet l'he substituïda per algun te o infusió. Quan acabava de berenar feia els deures i després l'àvia m'explicava un conte. Així va néixer la meva passió per la lectura. I ara soc aquí, just davant d'aquest bloc on l'àvia va viure fins l'últim dia de la seva vida. Un cop visitats diferents loca

. Abraço aquesta solitud que acompanya els meus dies, dies de boira i foscor. Des d'aquesta cambra que m'acull, on transcorren les hores enmig d'un feixuc silenci, miro per la finestra deixant que els meus ulls reposin damunt d'unes branques nues. Són llargs, els hiverns, però sempre torna la primavera i amb ella tot reneix; els ocells jugaran a estimar-se, els insectes volaran entre les flors i el cant de les merles serà la melodia que acompanyarà els meus dies, dies de llum i color que faran menys feixuga la soledat del meu cor. La meva aportació a Lletres i fils de gener: https://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html

Imatge extreta de la web Pixabay Primer de tot desitjar-vos un bon any 2022 ple de salut i bons moments per recordar. Amb el desig també que les paraules ens acompanyin i poguem compartir-les arriba la primera proposta de l'any, l'onzena del repte Lletres i fils. Com ja sabeu he volgut que aquest primer fil de l'any fos participatiu i vaig proposar, als qui més vau respondre l'any passat, que em diguéssiu una paraula cada un, més la que hi he afegit jo. I aquest ha estat el resultat: Carme - merla salluna - solitud Artur - silenci Núria - llum Moltes gràcies per les vostres paraules i ara el repte és escriure un text on apareguin totes quatre. L'extensió és lliure així com el gènere: relat, poema, carta, diàleg, reflexió, dietari... el que us inspirin aquests quatre mots. I qui vulgui escriure més d'un text, endavant! I si voleu el podeu acompanyar d'una fotografia, dibuix, música...  Si és la primera vegada que passes per aquí pots conèixer el llistat d