No són especialment bonics, aquests blocs de pisos,
però un d'ells significa molt per a mi. De petita l'àvia Remei venia a buscar-me a l'escola cada tarda i em portava al tercer pis del bloc que hi ha just a sobre
del nou local que he llogat i que estic acabant de condicionar.
A casa de l'àvia m'hi quedava fins al
vespre, quan els pares venien de treballar i tornava a casa amb ells.
M'agradava molt estar amb l'àvia. Sempre em preparava aquell
berenar tan bo i alhora tan senzill i que, ara que ja soc gran, encara em
faig molts dies: pa amb oli, formatge, xocolata i un got de llet. Tot
i que ara la llet l'he substituïda per algun te o infusió. Quan acabava
de berenar feia els deures i després l'àvia m'explicava un conte.
Així va néixer la meva passió per la lectura.
I ara soc aquí, just davant
d'aquest bloc on l'àvia va viure fins l'últim dia de la seva vida.
Un cop visitats diferents locals aquest em va semblar el més adient:
pel lloc on està ubicat, perquè és acollidor i està distribuït
tal i com volia.
Entro dins del local, on els
prestatges ja estan col·locats i també les taules i cadires. Falta
omplir-ho amb els llibres i tes, que ja han arribat, i preparar-me
per a la inauguració, d'aquí una setmana.
El primer que faré avui és posar
el cartell: 'Llibreria-Teteria Remeis'. He triat aquest nom, en
primer lloc, com a homenatge a l'àvia. I també perquè, tant els
llibres con els tes, són remeis. Remeis per l'ànima, remeis per
acompanyar la soledat i remeis per trobar-nos millor: els llibres ens ajuden anímicament, i els tes, físicament. Llegir un llibre tot
prenent un te, prendre un te amb la companyia d'un llibre.
El meu
somni fet realitat, les meves passions juntes en el millor espai.
Sota de l'edifici on vaig passar moments bonics de la meva infantesa
espero viure-hi bons moments a la meva edat adulta, treballant en
allò que m'agrada, oferint remeis a qui ho necessiti.
