Des de la finestra de la petita i acollidora casa on passa
uns dies de vacances mira el paisatge que s'obre davant dels seus
ulls: el riu, ample i amb petites onades, on algunes persones van
amunt i avall, travessant-lo en caiac; el cel blau, arbres, els
xiscles i xipolleig d'aigua des de la piscina... i és així, mirant
aquest paisatge, com nota que una pluja de sentiments comença a
brollar dins seu. Agafa llibreta i ploma. Deixa anar.
Sota un cel tenyit
d'un blau intens
el riu s'eixampla
i creix l'enyor
que batega dins
la meva ànima.
Les meves mans
cerquen el tacte
d'aquelles mans
que ja mai més
s'agafaran vora
el riu en calma.
Avui la inspiració ha sorgit contemplant un gran riu; un dia qualsevol arriba passejant sota les fulles verdes d'un bosc espès, o des de l'espigó d'una platja solitària, admirant una posta... Els versos del poeta neixen en indrets plàcids i de gran bellesa, però el bressol on es gesten els poemes és dins seu, allà on els sentiments fan bategar la vida.
Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/07/els-relats-de-la-carme-quan-el-riu.html
Una bona proposta !. Amb la teva descripció de com arriba el poema a fer-se realitat, desprès de fer una introspecció , contemplant un bell paisatge.
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Gràcies, Artur! Tot hi ajuda, un entorn plàcid condueix a entrar a l'interior de cadascú i connectar-hi.
EliminaBon cap de setmana :)
Quina bona combinació de poesia i prosa, això que ens has explicat és la gènesi del poema... una idea fantàstica. M'agrada molt. Una proposta diferent i ben encertada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria! M'enduc l'enllaç de la teva participació, cap al post.
Moltes gràcies, Carme. La imatge és molt bonica i suggerent, i em va sortir la idea de descriure-la d'aquesta forma.
EliminaUna abraçada!
I és quan aquest "deixa anar" dóna el seus fruits.
ResponEliminaUna inspiració preciosa.
Aferradetes, Núria.
Quan deixem anar, tot flueix millor.
EliminaGràcies, bonica.
Aferradetes, Paula
Un escrit preciós...El fet d' incloure un bell poema fa que les emocions es remoguin i l'enyor ens faci companyia...M'encantaria passar les vacances en un lloc bonic com aquest!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
A mi també m'agradaria passar uns dies en un lloc així de bonic, i deixar que les emocions vinguessin, segur que en sortirien més poemes!
EliminaPetonets, Roser