El camí de la saviesa radica en el desenvolupament del silenci interior, que et permet estar en pau en situacions tenses, en universos sonors sobrecarregats o en reversos emocionals.
Enmig d'una ciutat de ciment, accedir al món salvatge d'un gos o d'un gat potser sigui el primer pas cap a la reconnexió: el retrobament necessari i programat amb la Naturalesa.
Com compartir el silenci amb una altra persona? Com estar present a la societat sense recórrer a les paraules? Com aconseguir que el cos manifesti serenitat i presència? Responent a poc a poc a aquestes preguntes, s'obriran les portes d'una nova forma de ser que ens permeti contribuir a un món millor.
Sabies que en la llengua dels indis koguis no existeix el terme "enemic" ni "adversari"? Resulta molt interessant, en aquesta època convulsa en què les ideologies s'enfronten de forma aferrissada. Si davant meu no s'alça cap enemic sinó "un altre sistema de pensament", si l'altre no és un adversari sinó algú amb valors diferents, llavors no fa falta combatre res ni reforçar a ningú mitjançant atacs. I fins i tot pot ser una bona ocasió per guardar silenci.
De la naturalesa en pots aprendre a rebre missatges de concentració, de lentitud i de respecte al teu ritme natural. Per això, el més saludable, és passar uns dies al bosc o a la muntanya. El temps canvia, el silenci comença a desplegar-se i, sota la superfície, apareix quelcom diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada