Senzilleses de la vida | Escribir jugando
 |
| . |
Els caps de setmana els passa a la casa on havien viscut els avis, una masia enmig de la natura on conserva eines antigues i el Ford T de l'avi. Allà gaudeix de la lectura d'històries fantàstiques i s'enriqueix coneixent personatges mitològics com Casandra, Hades, Caronte, Parsifae... I té el privilegi de passejar pel bosc sentint els ocells cantar a les branques dels arbres, trobant-se un grup de formigues en fila o descobrint petits ratolins escapolint-se… fins i tot, en alguna ocasió, ha presenciat esquirols i alguna guineu. Poc més necessita per (des)connectar i omplir-se de vida.
Proposta per al repte ‘Escribir jugando’, del blog de Lídia Castro Navàs:
escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la
imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb el Ford T (el cotxe, el creador o l'any).
https://lidiacastronavas.wordpress.com/2020/11/01/escribir-jugando-noviembre-3/
Preciós i idíl·lic paisatge el que ens mostres, Núria. Qui no voldria aquesta pau i alhora senzillesa? Jo sí, sens dubte. La vida ens porta a allunyar-nos, precisament de la naturalesa, de les arrels... Molt anhelant.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva participació.
Una abraçada ben gran! :) <3
Gràcies pel teu comentari, Lídia! I sí, ara més que mai és necessari reconnectar amb la naturalesa, amb el silenci i la pau per arribar a la nostra essència.
EliminaUna abraçada Lídia! :)