Li agradava la tranquil·litat d'aquell espai de Barcelona, la seva font tranquil·la, la porta de l'església amb els impactes de la metralla de la Guerra Civil que el lligaven amb la seva pròpia història, amb una altra guerra civil al cor d'Europa, per molt que hi hagués qui pensava que els Balcans no eren Europa, i manco els Balcans de religió musulmana, que ja se sap que la multiculturalitat i la pluralitat religiosa són béns patrimonials que estan molt bé quan s'apliquen a més de mil quilòmetres de distància.
Els humans vivim d'esquena a qualsevol petit canvi quotidià de la
nostra realitat, indiferents als patiments, als somnis, als desigs
d'aquells que no ens importen, perquè ens hem acostumat a viure tancats
en el nostre món que volem perfecte i que massa sovint és només una
simple acumulació buida d'egoismes.
El coneixement mai no ocupa lloc i manco si són llengües, i sembla mentida que això els costi tant d'entendre als monolingües.
Soc el marginat que cada migdia s'escapa de la plaça de Sant Felip Neri per venir a trobar l'única gent que és capaç d'entendre les meves desgràcies, els únics amb qui puc parlar obertament de tot allò que em tenalla, de tot el que em preocupa, perquè sé que ells no tenen prejudicis, sé que tot els pot semblar més o menys correcte o incorrecte, però el que és segur és que mai no em jutjaran sense haver-me escoltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada