Un cor aixanti - Jordi Tomàs

Per a tu, tenia molt més valor, si és que els humans es podien mesurar amb la vara d’alguna virtut, una persona amb poques paraules i una mirada densa que no pas un bon orador carregat de frases boniques però d’ulls inquiets, falsos o dubitatius.

---

Ell, com ella, voldria saber els secrets ara mateix. Però els secrets els transmet qui els té, quan vol i com vol. I un ha de saber dominar la seva curiositat i saber esperar el moment.

---

La vida és com una gran partitura, en la qual tothom té el seu lloc. La seva durada. En la qual cadascú interpreta una melodia que cal escoltar. Molts ens acompanyen durant molt de temps, i formen part de la nostra vida, però arriba un moment en què la majoria desapareixen, sense que per això haguem d’oblidar la bellesa que ens va provocar sentir aquella tonada, sense menystenir, doncs, aquell so que va definir la nostra vida.

---

En Kofi, estoic, no li té en compte les paraules malsonants. La tempesta amainarà i la Clara tornarà a deixar-se seduir pel Rèquiem. Ho sap del cert. L’avi li havia ensenyat que els judicis espontanis són pobres i efímers i que les veritats de llarg recorregut són molt més fecundes.

Read More

Anaïs sota les voltes - Maria Vilanova i Vila-Abadal

Si les coses no vols que continuïn vives, se’ls ha de donar sepultura, no només arraconar-les, oi?

---

La gelosia ho arrasa tot, fa com la sal en un camp per llaurar; ja no hi creix ni una mala herba mai més. Aquest monstre, perquè la gelosia és un monstre, pot arribar a fer cometre el crim més esgarrifós, en el pitjor dels casos. Del que no hi ha dubte és que anul·la la personalitat més forta i més centrada. I la víctima és tan qui pateix la gelosia com qui en rep els efectes.

---

Cada suïcidi fa preguntar-nos a cada un de nosaltres quina responsabilitat hi tenim, i açò ens du a sentir-nos-en culpables. Però com que la culpabilitat és irracional, l’única cosa que podem fer és foragitar-la, expulsar-la com si fos un mal esperit que ens ha posseït.

---

La bellesa dels llocs, com la de les persones, no depèn dels monuments històrics ni de les postes de sol meravelloses que ens ofereixen, ni de la perfecció d’un nas en un rostre, sinó que depèn de les vivències que ens hi lliguen.

Read More

Castellar, vila de versos

.

Castellar, vila de versos és una proposta de l’Ajuntament de Castellar del Vallès per incentivar la creativitat poètica i fomentar la lectura a l’espai públic inscrivint versos a diferents passos de vianants de la vila. La convocatòria per escollir els versos es va iniciar el 21 de desembre del 2018 i va finalitzar el 31 de gener d’enguany a través de la web de l’Ajuntament de Castellar.

El passat dimarts dia 2 d’abril, en un acte a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès, es van donar a conèixer els 29 versos seleccionats que s’inscriuran als passos de vianants en els propers dies. D’aquests 29 versos n’hi ha un de meu:
Cada nit pinto pinzellades de somnis tenyits de vida.
Em fa il·lusió formar part d’aquesta iniciativa i dono l’enhorabona a la resta de seleccionats i a l’Ajuntament de Castellar del Vallès per la proposta.

Enllaç de la notícia publicada a la web de l’Ajuntament de Castellar, amb la llista de frases i versos seleccionats: http://www.castellarvalles.cat/34154/noticia/8615/

Read More

La vida al davant - Romain Gary (Émile Ajar)

Traducció de Jordi Martín Lloret

 

A mi em sembla que els que millor dormen són els injustos, a qui tot se’ls en fot, mentre que els justos no poden acluclar l’ull i s’amoïnen per tot. Si no, no serien justos.

---

A mi no m’agraden les persones que tenen cares on tot canvia constantment i fuig per totes bandes, i que no fan la mateixa cara dos cops seguits. Falses, en diuen.

---

Les coses no són del tot blanques o negres, i sovint el blanc és el negre camuflat i a vegades el negre és el blanc que es deixa aixecar la camisa.

---

A mi l’heroïna me la sua. Els nanos que es punxen s’acostumen a la felicitat i llavors ja han begut oli, perquè la felicitat és famosa precisament per les crisis d’abstinència que provoca quan no se’n té. Per punxar-se cal de debò voler ser feliç a qualsevol preu.

---

Si voleu que us digui el que penso, els paios a mà armada són com són perquè quan eren petits ningú no els va fer cas i es van quedar en l’anonimat. Hi ha massa nanos per fer-los cas a tots, i alguns fins i tot es veuen obligats a morir-se de gana per cridar l’atenció, o si no, formen bandes criminals per fer-se notar.

Read More

Paradís d'ombres - Núria Gras

.

Feia un fred que pelava però jo tenia el cor escalfat, no sentia la gelor perquè el cor no parla, però endevina.

---

La gent de la meva generació hem après que a vegades un ha de saltar-se les normes si vol aconseguir resultats.

---

El seu pare sempre deia que el món estava dividit entre els que es passaven tot el dia lamentant-se i els espavilats, aquells que saben aprofitar les oportunitats que la vida els posa al davant.

---

Els homes no són muntanyes, es mouen, i tard o d’hora es retroben.

---

Odiar només genera violència.

Read More

Estimat Michele - Natalia Ginzburg

Traducció de Terera Muñoz Lloret

Malgrat que vam tenir alguns moments breus i sovintejats de felicitat, després tot es va acabar embrutant, capgirant i ultratjant. Però no solament s’estimen els records feliços. En un determinat moment de la vida, t’adones que s’estimen els records.

---

Quan la nostàlgia es barreja amb la repulsió, els llocs i les persones que estimem els situem en una gran llunyania i els camins per retrobar-los ens semblen tallats i impracticables.

---

Miro d’imaginar-me la teva vida en un lloc o en un altre, però al mateix temps sento que la teva vida és diferent de com me la imagino, i així la meva imaginació esdevé cada vegada més incerta i més vaga a l’hora de construir arabescos entorn teu.

---

Tots nosaltres tenim una zona d’orientació i d’insensatesa i de tant en tant ens sentim fortament atrets per deambular i per no respirar altra cosa que la pròpia solitud.

---

Podria ser que, si tu vinguessis a veure’m jo m’habitués de seguida a tu, i no em vull habituar a una presència que per motius obvis no seria constant. I jo no em conformaria amb una teva simple, formal, única visita de condol. No em serviria de res.

Read More

Paraigües Magí | Relats conjunts

Rajola d'oficis, fotografia d'Albert Mestres

En Magí repassa el cartell una última vegada abans de donar l’ordre a la impressora mentre es mira la rajola penjada al costat de la porta de l’establiment que regenta, un local amb més de cent anys d’història que, tot i que s'ha modernitzat en molts aspectes i s’ha adaptat als nous temps, continua conservant l’encant de botiga antiga, de botiga de barri. A l’aparador, paraigües de totes mides i colors; a dins, més paraigües i articles per a la llar.

Un cop impresos els papers hi fa un cop d’ull i en penja un a l’entrada:
Descobrir l’antic ofici de paraigüer
Conèixer la història de l’antic ofici de paraigüer: característiques d’un taller artesanal de confecció i reparació de paraigües.
Utilització de les matemàtiques en la confecció del patronatge.
Aprendre, de manera molt incipient, a tallar i cosir roba.

Quan en Magí va rebre la proposta de l’Ajuntament per donar a conèixer l’antic ofici de paraigüer, de seguida va respondre afirmativament i va començar a pensar en tots els detalls del taller.
Satisfet, espera que l’activitat programada tingui èxit de participació i es torna a mirar la rajola que hi ha al costat de la porta: un noi assegut en una banqueta de fusta amb barret i jersei grocs, pantalons fins a mitja cama, esclops i un paraigua a les mans. A sobre de la rajola, una fotografia de l’avi, la persona que va inaugurar aquest local, la persona que li va ensenyar i transmetre els valors de l’ofici. Segur que l’avi Magí estaria orgullós d’ell.

---

Aportació a ‘Relats conjunts’ a partir de la imatge proposada:
http://relatsconjunts.blogspot.com/2019/02/paraiguer.html
La informació sobre l’ofici de paraigüer l’he extret d’aquest enllaç:
http://ajuntament.barcelona.cat/comerciescoles/wp-content/uploads/fitxes-visites/Paraig%C3%BCes_Miro.pdf

Read More

Només nit - John Williams

Traducció d'Anna Llisterri

 

Aquesta habitació està com la meva ànima, va pensar. Bruta i desordenada. És una habitació i la minyona la netejarà aquest matí, d’una manera com no es pot netejar l’ànima. Qui hi ha per netejar-te l’ànima?

---

Tots dos esperem, el temps i jo. És un joc. És una cursa a veure qui pot esperar més que l’altre. I quan s’acaba, no ha guanyat ningú. Aquest és el saldo final. Cap dels dos no guanya.

---

No hi ha res pitjor que estar sol quan no ets prou fort per afrontar els teus propis pensaments. Ho pots suportar durant un temps i després… després ja no pots estar més sol. Hi has de fer alguna cosa, per molt estúpida que sigui. T’has de fer creure a tu mateix que no estàs sol, encara que hi estiguis.

---

Ell no actuava, mai no havia actuat per voluntat pròpia. Un poder innominable l’empenyia d’un lloc a l’altre, per camins que no tenia cap desig de seguir, a través de portes que no coneixia i no tenia cap desig de conèixer. Tot era fosc i sense nom, i ell caminava en la foscor.

Read More

Em dic Lucy Barton - Elisabeth Strout

Traducció d'Esther Tallada

 

Quan escrius una novel·la la pots tornar a escriure, però quan vius amb algú durant anys, la novel·la és la que és, i no podràs tornar a escriure aquella novel·la amb ningú altre.

---

A pesar de la meva plenitud, jo em sentia molt sola. El de la soledat va ser el primer gust que vaig tastar a la vida, i després hi va ser per sempre més, amagat dins els insterticis de la meva boca, per fer-me’n memòria tothora.

---

Els llibres m’aportaven coses. Els llibres feien que no em sentís tan sola. I llavors pensava: jo mateixa escriuré, i així la gent no se sentirà tan sola.

Read More