 |
| Traducció d'Esther Tallada |
Quan escrius una novel·la la pots tornar a escriure, però quan vius
amb algú durant anys, la novel·la és la que és, i no podràs tornar a
escriure aquella novel·la amb ningú altre.
A pesar de la meva plenitud, jo em sentia molt sola. El de la soledat va ser el primer gust que vaig tastar a la vida, i després hi va ser per sempre més, amagat dins els insterticis de la meva boca, per fer-me’n memòria tothora.
Els llibres m’aportaven coses. Els llibres feien que no em sentís tan sola. I llavors pensava: jo mateixa escriuré, i així la gent no se sentirà tan sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada