9 de maig de 2021
La
primavera,
la sang altera. Com més alt, més animal...
ai, no me'n venen més, i no puc aixecar el bolígraf del paper, i
és que al taller d'escriptura terapèutica que vaig començar ahir
ens han proposat aquest exercici: escriure cada matí només
llevar-te i omplir tres pàgines amb el primer que et passi pel cap.
I si no saps què dir pots posar: no sé què escriure. I això estic
fent, escrivint sense sentit, sense solta ni volta. I no sé perquè,
només obrir aquesta llibreta que estreno avui, m'han vingut al cap
aquests refranys. M'he comprat una llibreta, bé, de fet me n'he
comprat dues, ben boniques i enquadernades a mà: una d'elles serà
per a les activitats específiques del taller i aquesta per la
proposta de les pàgines matineres, així s'anomena l'activitat, que surt en un llibre que es titula “El camino del artista”, que també m'he descarregat a l'ebook. Escriure cada matí tres
pàgines només llevar-te va bé per desbloquejar, per treure el que
faci ràbia, allò que molesta, fer un inventari del teu dia...
l'important és escriure i omplir tres fulls. No sé perquè em
servirà això, i si ho llegís segons qui, aquests entesos que es
creuen superiors als altres, dirien que això no és literatura... Ara em ve a la memòria que fa un
parell d'anys vaig anar a un club de lectura a la biblioteca, i
l'encarregat de portar el club, un escriptor d'aquests que ha guanyat
uns quants premis i que ha estat publicat per editorials de “prestigi”
es va mofar de mi quan vaig comentar que, en aquells moments, feia un
taller d'escriptura creativa en un centre cívic. “Ah,
en un centre cívic”
va deixar anar, amb menyspreu, i va afegir: “em
pensava que feies un curs a l'Escola d'Escriptura de...” Ai, però què es pensen alguns, que tothom té diners per estudiar a
segons quins llocs? Hi vaig anar un parell de mesos, al club de
lectura, i ja no hi vaig tornar. Tampoc no en sé, de comentar
llibres, m'agrada molt llegir, subratllar frases i fragments, però
fer-ne un anàlisi o una ressenya no està fet per mi.
Ostres
tu, ja he omplert un full i la meitat d'un altre, qui ho havia de
dir. I què faré quan acabi d'escriure? Doncs em posaré amb la
pràctica de txi kung, com cada matí quan em llevo. Bé, ara abans
del txi kung primer tocarà escriure. De txi kung en faig cada matí
des de fa temps, és una activitat física suau, i va bé per la
ment i les emocions. Com sempre començaré amb els exercicis
d'escalfament, o desbloqueig d'articulacions millor dit, i després
faré els exercicis de les vuit joies de seda i els cinc
elements,
aquests darrers m'agraden molt, són moviments senzills però que
equilibren tot el cos. Quan acabi aniré a la dutxa i tot seguit a
preparar l'esmorzar, i me l'emportaré a l'estació, on treballa el
meu company. Esmorzem tots dos i em quedo una estona amb ell, així
podem estar junts. Jo treballo de tarda, i quan ell fa el torn de
matí ens veiem molt poc.
I
després de tota aquesta parrafada que no interessa a ningú, però que
de fet tampoc no llegirà ningú més que jo, resulta que ja arribo a
les últimes línies de les meves primeres pàgines matineres. Espero
ser constant, perquè si una cosa em caracteritza és la meva
inconstància moltes vegades, començar moltes coses i no continuar. Si aquesta proposta, com el txi kung, m'ajuda a mantenir un
hàbit, serà un bon benefici.
Miro per la finestra, el dia està
ennuvolat, això em fa pensar en un altre refrany, com quan he
començat el text: Al maig,
cada dia un raig. No és que s'hagi complert el refrany, almenys
aquí. I ara sí, últimes paraules per omplir els tres fulls de les
pàgines matineres.
La meva participació al Lletres i fils de maig, amb aquesta proposta en forma de dietari, aquestes pàgines matineres i que, com comento en el text, l'he extret del llibre "El camino del artista" de Julia Cameron. A la propera entrada al blog en parlaré més extensament d'aquesta activitat, per si algú s'anima a portar-la a terme. Aquesta setmana he començat la lectura d'aquest llibre i descriu aquesta proposta que, ves per on, m'ha servit com a font d'inspiració.
PD: Evidentment, aquestes pàgines matineres són del tot fictícies.
Déu n'hi do com et lleves!. A mi em ve just obrir els ulls per a prendre el cafè amb llet, de fet me'l prenc més de dos dies amb els ulls tancats, també serveix per assaborir-lo millor. 😉
ResponEliminaM'ha agradat molt com has fet la teva proposta, has començat i acabat amb refranys. Les pàgines matineres t'han de treure la son, tan si vols com si no. I pel que fa a l'escriptor de renom, Déu me'n guardi de trobar-me'n cap!. 😉
Aferradetes, Núria.
Amb energia de bon matí, hehe! Està bé això de prendre el cafè amb llet amb els ulls tancats, és cert que és una manera d'assaborir-lo millor, hi ha persones que amb les presses no el poden gaudir gens.
EliminaI gràcies bonica, la veritat és que primer havia posat tots els refranys al principi, però després he pensat que quedaria millor en començar i acabar, així no es veuria tan forçat a l'hora d'introduir les paraules...
I els escriptors de renom més val que es quedin amb el seu "cercle" i els qui fem el que podem, o simplement escrivim per diversió, fem pinya sense cap pretensió :)
Aferradetes, Paula, i bon inici de setmana.
M'ha agradat molt el teu text, per moltes raons. És molt fresc i molt espontani, encara que estigui "lligat" a les paraules predeterminades. També perquè jo he recomant moltes vegades això d'escriure i també deia "si no saps què escriure, escrius precisament això, que no saps què escriure, que tot és començar". El millor de tot és que funciona,aquest truc. Engeges i endavant.
ResponEliminaJo no soc sistemàtica ni en l'hora, ni en escriure cada dia, però quasi cada dia escric una cosa o altra.
Allò que m'agradaria molt és haver après prou txi-kun per a poder-lo fer jo sola a casa meva, però no puc fer-ho. De fet jo havia fet Tai-txi, però sempre fèiem una mica de txi-kun, al començar. Els primers anys que en feia, vaig tenir molta sort amb els profes i em va agradar molt. Me'n vaig avorrir quan la sort amb els profes em va canviar i en vaig trobar una que ho explicava tot molt malament, no corregia posicions ni res, i ella anava fent. Però estaria bé de tornar-hi.
Pel que fa als escriptors de veritat, he de reconèixer que mai no faira un curs d'escriptura amb cap d'ells, per més que m'agradés. A ells ja els llegeixo i ja en tinc prou. Sempre m'ha agradat d'escriure al meu rotllo, tant si està bé com si està malament, i qui no li agradi que no s'ho miri. Jo escric sobretot per a mi mateixa. I si alguns amics blocaires em llegiu, jo ja estic més que contenta.
En fi, que m'enrotllo molt, però volia dir que és un text molt maco i que m'ha agradat molt. Un bon començament, d'aquest cinquè fil. Ja ens explicaràs això que ens has promès, eh? del llibre. Espero que això anava seriosament.
Demà al matí penjo el meu relat del cinquè fil.
Moltes gràcies, Carme, m'alegro que t'hagi agradat. Com bé dius és un text fresc i espontani, que ha sortit tal com raja, sense pensar-ho gaire, i sense gaires retocs. Excepte els refranys, que com li he dit a la Paula primer els havia posat tots al començament però perquè no quedés tan forçat a l'hora d'introduir les paraules ho he fet venir bé perquè sortissin al principi i final.
EliminaTant el txi kung com el tai - txi van molt bé, i jo també n'havia fet, més txi-kung que no pas tai-txi, i tenia una profe que ensenyava molt bé i corregia el que calia, m'agradava molt. Ara en practico de tant en tant, però no cada dia en llevar-me com diu el text, hehe. Quan et trobes amb un profe que no explica prou bé ni corregeix sap greu, perquè llavors no saps si ho estàs fent prou bé i si fas alguna cosa malament encara pot ser perjudicial. I ara també fan moltes classes online, i d'aquesta manera és més complicat, prefereixo presencial. A veure si la cosa va millorant i tornen les activitats presencials i pots tornar a alguna classe.
I jo, com tu, també escric perquè m'agrada, per deixar anar inquietuds que tinc dins, per mi mateixa... igual que tu, si em llegiu els blocaires i jo us llegeixo a vosaltres ja estic contenta, aprenem els uns dels altres. Tampoc no m'he plantejat mai fer un curs en un lloc d'aquests que són tan cars, a part que no m'ho pugui permetre (que això sí que és cert), però per molt que pogués no hi aniria, com he dit escric per diversió i sense pretendre res més, intentant fer-ho el millor que sé però sense obsessionar-m'hi tampoc, i a qui no li agradi doncs que no llegeixi.
I sí, l'activitat del llibre és de debò, hehe, en els propers dies en parlaré, si a algú més ho vol provar doncs endavant.
I un cop pengis el teu relat ja aniré a buscar-lo ;)
Un dibuix meravellós.
ResponEliminaDe dibuixar no en sé gens, de dibuixos amb les paraules, ho intento de tant en tant.
EliminaGràcies, Xavier
Caram Núria, per a no saber que escriure t'hi has lluït força, jo quan em llevo tampoc Jo quan em llevo tampoc tinc ganes ni inspiració per escriure...Tu, deu ni do, te n'has sortit prou be...No et preocupis pels comentaris dels escriptors que es creuen de "prestigi" ni ha que van molt de sobrats i després el què escriuen fa pena...
ResponEliminaSaps que jo també havia fet tai-txi i txi-kung? I m'anava de meravella, perquè és molt relaxant, però ara no puc, perquè prop de casa no en fan , com que s'ha posat de moda el "ioga"...Però a mi no em va bé, m'hi vaig apuntar i ho vaig haver de deixar, a veure si tornen a fer tai-txi, que a més quan feia bo ho fèiem a fora!!!
Petonets, Núria.
Caram Núria, per a no saber què escriure quan et lleves, t'hi has lluï força. Jo en aquestes hores tampoc tinc ganes ni inspiració per fer-ho, tu , déu ni do, te n'has sortit prou bé...No ret preocupis pels comentaris dels "escriptors que es creuen de prestigi", n'hi ha que van molt de sobrats i després el què escriuen fa pena...
EliminaSaps que jo també havia fet tai-txí i txi-kung ? és molt relaxant i a mi m'anava molt bé, però ara fa temps que no en fan i pensa que quan feia bo ho fèiem a fora, a veure si aviat puc tornar-ne a fer...
Petonets, Núria.
No sé que li passa a l'ordinador, volia esborrar el primer comentari, però no em deixa!!!
EliminaNo et preocupis, Roser, a vegades els ordinadors les tenen aquestes coses, bé no sé si són els ordinadors, els blogs...
EliminaCom ja he dit en els altres comentaris, és un text sense retocar gaire, el que anava sortint ho anava escrivint.
I estic amb tu, que hi ha "escriptors" que són molt coneguts però la veritat a mi no és que m'agradi gaire com escriuen o el que expliquen, alguns almenys.
Tant el tai-txi com el txi-kung van molt bé, és cert, espero en puguis tornar a fer, si és a l'aire lliure, ara per ara millor.
I sí que és cert que el ioga és més popular, però no a tothom li convenç i segons la persona que ho ensenyi també, que n'hi ha que van molt de sobrats i es pensen que hi ha postures que les pot fer qualsevol. Jo ara estic fent un taller de ioga en cadira i m'agrada, pels que tenim poca flexibilitat va molt bé, i el profe sempre ens remarca que cadascú escolti el seu cos i arribi fins on pugui.
Petonets, Roser