| La Fageda d'en Jordà (octubre 2023) |
Sota les fulles
espessor que aixopluga
so que asserena.
espessor que aixopluga
so que asserena.
(1/4/26)
algunes nits d'insomni.
Al matí creo.
(8/4/26)
els ocells fan la muda,
també nosaltres.
(8/4/26)
troba pau al jardí.
Als peus, la merla.
La merla cerca
aliment i refugi
prop de la casa.
(15/4/26)
Vola Atalanta, vola!
Cerca més flors!
(22/4/26)
| La papallona Atalanta, abans d'alçar el vol (19/4/26) |
| Llac de Navarcles (gener 2026) |
El llac m'explica
llegendes d'abans, d'ara.
Secrets dins l'aigua.
(29/4/26)
Doncs continuo un altre mes amb el repte #dimecresdehaikus. Començant per la Fageda, amb aquestes fulles que ens fan d'aixopluc i que quan es mouen amb l'aire el seu so asserena la ment.
Hi ha nits que em desperto d'hora i, si som a dimecres, em poso a pensar en el haiku del dia. Això és el que em va passar el segon dimecres de mes, i així va sortir el primer haiku. Aquell matí vaig escriure també l'esborrany de Relats conjunts del mes anterior i un altre haiku inspirat per unes plomes.
El següent dimecres, un parell de haikus més a partir de Lletres i fils de primavera i que, per tant, afegeixo a la proposta.
Seguint amb el quart dimecres, una foto que vaig estar a punt d'esborrar però que per sort no ho vaig fer. Just en el moment de prémer el botó de la càmera l'Atalanta va aixecar el vol, i gràcies a això va néixer aquest haiku.
I últim haiku del mes, amb cinc dimecres aquest abril, el llac de Navarcles m'ha portat a pensar en tot allò que ens explica: històries, llegendes, converses... segur que dins l'aigua s'hi guarden molts secrets.



Un bon recull d'haikus, ben variats i ben bonics!
ResponEliminaUna abraçada.
N'han sortit uns quants aquest mes.
EliminaGràcies, Carme.
Abraçades!
Oh, què bonics tots!, no sabria quin triar... potser el de les plomes és el que més m'ha arribat...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Bufaré les plomes perquè t'arribin...
EliminaGràcies, nina.
Aferradetes, preciosa.
Seleção de haicais muito lindos e que muito agradam! beijos, tudo de bom,chica
ResponEliminaM'alegro que t'agradin els haikus, chica.
EliminaMoltes gràcies, una abraçada.
Els haikus semblen senzills, però de tan que ho semblen, a vegades es fan impossibles de crear.
ResponEliminaSí, com que són tan breus sembla que siguin fàcils, però a vegades costa trobar les paraules adequades, i que a més tinguin les síl·labes que toquen.
EliminaUna abraçada, Xavier.
El teu "cel de faig" és preciós, i els teus haikus també.
ResponEliminaLa pau de la nit, Núria.
Abraçades!
Mirar aquest "cel de faig" entre tantes fulles és inspirador i relaxant.
EliminaMoltes gràcies, Sean.
The peace of the night.
Com diu la Paula, tampoc sabria amb quin quedar-me, són tots molt macos, però el de les plomes a terra m'ha fet pensar molt. Trobo molt encertada la idea que nosaltres també necessitem mudar i canviar com fan els ocells.
ResponEliminaUna abraçada, Núria.
Penso que és important que a vegades, en alguns moments de la vida, revisem i deixem anar allò que no ens serveix, que no ens aporta valor als nostres dies. Com els ocells, fer la muda. Vaig pensar en aquest paral·lelisme, i així va sortir aquest haiku.
EliminaMoltes gràcies, Jordi, una abraçada.