Ales d'aprenentatge | Lletres i fils

–Ja tenim la merla per aquí! –exclama l’Andreu. 

–Es nota que el nostre jardí li agrada –expressa somrient la Conxita. 

–Aquest és un mascle, oi? On deu ser la parella?  

–Segur que no és gaire lluny –fa la Conxita i afegeix– recordes la setmana passada, mentre preparàvem el dinar i la merla, insistent, picava als vidres de la cuina? 

–Sí, quina gràcia! I en obrir la finestra... va marxar volant! 

–Qui tenim per aquí també és una mallerenga carbonera. El seu so és inconfusible, però no es deixa veure –diu encuriosida la Conxita. 

–Se sent en aquest arbre més proper, deu estar enmig de les fulles. 

–El que em fa il·lusió és el retorn de les orenetes! Quan elles arriben, la primavera ja és aquí –assenyala la Conxita.

–Aviat en tindrem al niu, fa molta il·lusió que vinguin cada any –afirma l’Andreu. 

–Les que venen al niu són les orenetes cuablanques, oi? També hi ha les orenetes comunes i les cua-rogenques i... me’n deixo alguna crec –rumia la Conxita. 

–L’oreneta de ribera i el roquerol –afegeix l’Andreu consultant el llibre que sosté a les mans. 

–Jo crec que el que em costarà aprendre és a diferenciar les gavines i els gavians... –diu resignada la Conxita. 

–Ha ha! Ja veuràs com sí que al final en sabrem. A veure hi ha la gavina riallera, la gavina corsa, la gavina capblanca, el gavià argentat de potes grogues, el gavià fosc... ja en són uns quants ja! –exclama amb admiració l’Andreu. 

–Saps què em ve a la memòria? Aquell pardal que va venir a la nostra taula, mentre fèiem el vermut en aquell restaurant davant del mar, l’estiu passat a Roses. 

–Sí, ho recordo perfectament. Cada cop n’hi ha menys de pardals... 

–Cada cop hi ha més asfalt. Per cert, de pardals també n’hi ha uns quants de diferents. 

–Sí, el pardal comú, el xarrec, el de passa... 

Amb la merla a prop dels seus peus, la Conxita i l’Andreu continuen conversant sobre ocells. Els ha agafat de grans, la passió per conèixer-los, però mai no és tard per aprendre. Al seu jardí els en visiten uns quants, i mica en mica, ja en van sabent els noms. Ara que estan jubilats han trobat una afició entretinguda descobrint i reconeixent les aus que visiten el seu entorn, i cada dia, en volen anar aprenent més.

La meva aportació a Lletres i fils de primavera.