Les paraules acostumen a tornar-se toves i suades després d'una catàstrofe, però quan has de viure amb l'extremitud de perdre dos fills, una llengua imperfecta no passa de ser un mal menor. No hi ha cap bona manera de dir això: les paraules queden curtes.
Tan bon punt vaig obrir els llibres que el Tom m'havia portat, el món del caos es va retirar. No hi ha cap salvació real de la nostra pròpia vida; els llibres, però, ens ofereixen una cosa que s'hi aproxima. Quan vaig començar a escriure a la llibreta una altra vegada, les meves paraules es van tornar més coherents, més alliberadores. L'escriptura també ens ofereix una cosa que ens aproxima a la salvació..
He conegut gent –a la Xina i als Estats Units– que alimenta el seu esperit malèvol i es delecta amb el dolor que infligeix als altres. No sé si ho fan a causa d'una profunda infelicitat o a causa d'un profund deliri de poder (o totes dues coses); el que sí que sé és que no se'ls pot ajudar, i no es poden ajudar a ells mateixos.
Així és, l'escriptura i/o la lectura ens alliberen dels "mals".
ResponEliminaDel darrer retall, no sé si ho fan per maldat o per avarícia, tot i que crec que si un vol, se'l pot ajudar.
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Llegir és un refugi i un bàlsam, així com escriure, poder expressar allò que fa mal ajuda a alleugerir el dolor, almenys una mica.
EliminaI sobre l'últim retall, estic amb tu, si un vol se'l pot ajudar, però si no vol, no val la pena intentar-ho ni insistir. Suposo que l'autora es refereix a això també.
Gràcies a tu, nina!
Aferradetes, preciosa.
Que bonic aquest llibre! Estem tots d'acord que llegir i escriure allibera.
ResponEliminaI també és cert que no es pot ajudar ningú, si no vol ser ajudat. I hi ha algunes patologies com ara els narcisistes perniciosos o els psicòpatas que no es deixen ajudar mai perquè ell volen ser com son i no volen canviar.
Un altre llibre a la llista.
Abraçades.
Nosaltres ho sabem millor que ningú com allibera la lectura i l'escriptura.
EliminaI sí, jo pensava precisament en aquest tipus de personalitats que has dit. A ells ja els està bé com actuen i no es responsabilitzen de res, tampoc no són capaços de posar-se al lloc dels altres. En definitiva, no volen canviar.
Ja tens un altre llibre doncs, he he, és una història dura però tal com narra els fets es llegeix bé.
Abraçades.
És impressionant com una frase tan senzilla com 'a la natura les coses simplement creixen' pot contrastar amb la complexitat del dolor humà. Has triat un fragment de Yiyun Li que remou la consciència i ens fa valorar el silenci i la coherència de l'escriptura. L'apunto.
ResponEliminaUna abraçada, Núria.
És una lectura que remou la consciència i posa en èmfasi el valor d'escriure per expressar el dolor que en ocasions portem dins.
EliminaI sí, el títol del llibre és ben curiós, simple en contrast a la història que la mateixa autora ha patit.
Crec que t'agradarà. Gràcies, Jordi.
Una abraçada.