Les paraules acostumen a tornar-se toves i suades després d'una catàstrofe, però quan has de viure amb l'extremitud de perdre dos fills, una llengua imperfecta no passa de ser un mal menor. No hi ha cap bona manera de dir això: les paraules queden curtes.
Tan bon punt vaig obrir els llibres que el Tom m'havia portat, el món del caos es va retirar. No hi ha cap salvació real de la nostra pròpia vida; els llibres, però, ens ofereixen una cosa que s'hi aproxima. Quan vaig començar a escriure a la llibreta una altra vegada, les meves paraules es van tornar més coherents, més alliberadores. L'escriptura també ens ofereix una cosa que ens aproxima a la salvació..
He conegut gent –a la Xina i als Estats Units– que alimenta el seu esperit malèvol i es delecta amb el dolor que infligeix als altres. No sé si ho fan a causa d'una profunda infelicitat o a causa d'un profund deliri de poder (o totes dues coses); el que sí que sé és que no se'ls pot ajudar, i no es poden ajudar a ells mateixos.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada