Pinzellades d'emocions | Lletres i fils

 

.

Des que era una nena la Rita va tenir certa dificultat per encaixar en un entorn que se li feia hostil. A l'escola no tenia cap amiga i, quan a l'hora del pati els seus companys jugaven i es divertien, ella es quedava en un racó amb una llibreta i llapis de colors, cosa que provocava motius de burla.
Els pares treballaven tot el dia i, les poques hores que eren a casa, mai no li preguntaven com se sentia; només es preocupaven per les seves notes cada trimestre, però no s'interessaven pels seus sentiments. La Rita va créixer envoltada d'escasses mostres d'afecte i d'aquesta manera s'aïllava i es tancava cada cop més en ella mateixa.
A l'adolescència la seva soledat es va agreujar, especialment quan va decidir que no volia continuar estudiant. Ningú no va entendre la seva decisió i a partir de llavors va ser quan més va necessitar expressar les seves inquietuds, el seu món interior. La Rita agafava els pinzells i treia la seva ira, la seva desesperança.

Ara mateix, davant de la seva primera exposició, rememora els camins que ha hagut de recórrer per arribar fins aquí. Observa cada un dels seus quadres i el seu significat. Ràbia, tristesa, por... cada un d'ells representa un estat d'ànim. Els dos últims, l'alegria i l'amor, són els més valuosos, conscient que per poder arribar-hi ha hagut de passar per tots els altres, per aquells que són més desagradables.
Amb fermesa i coratge, la Rita s'ha anat desprenent de les cuirasses que s'havia anat formant, i amb les seves pinzellades mostra tot allò que, com ella, tota persona experimenta a la vida. Cada pinzellada una emoció, un sentiment. Cada pinzellada un esclat de plenitud que s'ha obert dins seu.

---

La meva aprotació a Lletres i fils del mes de juny.