 |
Des que era una nena la Rita va tenir
certa dificultat per
encaixar en un entorn que se li feia hostil. A l'escola no tenia cap
amiga i, quan a l'hora del pati els seus companys jugaven i es
divertien, ella es quedava en un racó amb una llibreta i llapis de
colors, cosa que provocava motius de burla.
Els pares treballaven tot el dia i, les poques hores que eren a casa, mai no li preguntaven com se sentia; només es preocupaven per les seves notes cada trimestre, però no s'interessaven pels seus sentiments. La Rita va créixer envoltada d'escasses mostres d'afecte i d'aquesta manera s'aïllava i es tancava cada cop més en ella mateixa.
A l'adolescència la seva soledat es va agreujar, especialment quan va decidir que no volia continuar estudiant. Ningú no va entendre la seva decisió i a partir de llavors va ser quan més va necessitar expressar les seves inquietuds, el seu món interior. La Rita agafava els pinzells i treia la seva ira, la seva desesperança.
Els pares treballaven tot el dia i, les poques hores que eren a casa, mai no li preguntaven com se sentia; només es preocupaven per les seves notes cada trimestre, però no s'interessaven pels seus sentiments. La Rita va créixer envoltada d'escasses mostres d'afecte i d'aquesta manera s'aïllava i es tancava cada cop més en ella mateixa.
A l'adolescència la seva soledat es va agreujar, especialment quan va decidir que no volia continuar estudiant. Ningú no va entendre la seva decisió i a partir de llavors va ser quan més va necessitar expressar les seves inquietuds, el seu món interior. La Rita agafava els pinzells i treia la seva ira, la seva desesperança.
Ara mateix, davant de la seva primera
exposició, rememora els camins que ha hagut de recórrer per
arribar fins aquí. Observa cada un dels seus quadres i el seu
significat. Ràbia, tristesa, por... cada un d'ells representa un
estat d'ànim. Els dos últims, l'alegria i l'amor,
són els més valuosos, conscient que per poder arribar-hi ha hagut
de passar per tots els altres, per aquells que són més
desagradables.
Amb fermesa i coratge, la Rita s'ha anat desprenent de les cuirasses que s'havia anat formant, i amb les seves pinzellades mostra tot allò que, com ella, tota persona experimenta a la vida. Cada pinzellada una emoció, un sentiment. Cada pinzellada un esclat de plenitud que s'ha obert dins seu.
Amb fermesa i coratge, la Rita s'ha anat desprenent de les cuirasses que s'havia anat formant, i amb les seves pinzellades mostra tot allò que, com ella, tota persona experimenta a la vida. Cada pinzellada una emoció, un sentiment. Cada pinzellada un esclat de plenitud que s'ha obert dins seu.
Una història preciosa de superació.
ResponEliminaMolt bé per la Rita, saber expressar emocions amb els pinzells no és gens fàcil.
Un aplaudimemt i una abraçada per a tu Núria (i també per la Rita, que s'ho mereix)
És bo que cadascú busqui la millor manera de poder expressar i treure allò que porta dins, encara que no sigui una tasca agradable ni fàcil. Al final per això, i en aquest cas, l'esforça ha valgut la pena per a la Rita.
EliminaMoltes gràcies, Carme, una abraçada per a tu també.
Ha escollit el camí més difícil, però es, que no en tenia cap més a mà. La soledat obligada no és bona companya, però per contra, et dona ales per fugir-ne d'ella. La Rita ho ha fet !.
ResponEliminaSalut i bon diumenge :)
Quan la soledat no és buscada és molt dura, i llavors no queda altra que buscar una manera d'enfrontar-la. Qualsevol activitat artística hi pot ajudar, en aquest cas han estat els pinzells, però sabem bé que les paraules, o la música, o la fotografia... també són bones aliades.
EliminaBon diumenge, Artur, salut :)
Podría dir-te que em sona aquesta noia... n'hi ha que es queden a l'intent...
ResponEliminaMolt bona història!.
Aferradetes, bonica.
Aix... a vegades només s'hi pensa però no s'intenta...
EliminaAlmenys a través de relats es pot canviar la història i escriure el que potser hauria estat.
Gràcies, nina.
Aferradetes.