La trena - Laetitia Colombani
 |
| Traducció d'Anna Casassas |
La culpabilitat era una vella companya que s'imposava a tot arreu sense haver-hi estat convidada. Era la tanca publicitària al mig d'un camp, la berruga al mig d'una cara, ingrata, inútil, però inevitable: hi era sempre. S'hi havia de conviure.
*
Torna al front com un bon soldat, es torna a posar la màscara que ha dut sempre i que li escau tant, la de la dona somrient a qui tot li surt bé. No se li ha esquerdat, no la té ni rascada.
*
La Smita ha sentit més d'un cop aquestes xifres que l'esgarrifen: dos milions de dones assassinades al país, cada any. Dos milions de víctimes de la barbàrie dels homes, mortes en la indiferència general. I el món ni s'immuta. El món les ha abandonat.
Conviure amb aquestes xifres no és gens fàcil i sembla que no s'aturarà mai.
ResponEliminaGràcies per aquests retalls!
M'encanta la portada d'aquest llibre.
Aferradetes, nina.
Molt difícil i trist conviure amb aquestes xifres, i la pregunta és: com es podria evitar? Si tinguéssim la resposta...
EliminaLa trena de la portada fa molt de goig, està molt ben dibuixada.
Aferradetes, nina, i gràcies com sempre.
És un llibre fantàstic. Tots els que he llegit de na Laetitia Colombani m'han agradat molt.
ResponEliminaAcabo de llegir 'El vol de l'estel', que l'he llegit després d'aquest i m'ha agradat molt també.
EliminaM'ham emocionat les històries de tots dos llibres.
Gràcies, Carme, una abraçada!