Esperança | Relats conjunts
Un conte per anar a dormir - Fina Veciana – Papa, m'explicaràs un conte? – demana l'Amal mentre mira per la finestra. – Sí, avui em toca a mi, perquè la mama treballa. – Aquesta nit no hi ha la lluna, però hi ha molts estels! – I a tu t'agraden molt oi, els estels també? – M'encanten! Quin conte toca, avui? Ja saps quin vull que m'expliquis – fa la nena apartant-se de la finestra i anant cap al llit. – Aquell que t'he explicat tantes vegades i que no cal que busquem dins dels calaixos? – Sí!!! Torna-me'l a explicar, baba! (*) L'Amal es fica al llit, es tapa i, amb atenció, escolta... Hi havia una vegada un lloc on vivien molts nens. Allà hi menjaven, dormien i també hi estudiaven. De tant en tant alguns nens se n'anaven i ja no tornaven. I és que marxaven a viure amb una família a un altre lloc, a vegades ben lluny. Aquest era el desig per a cada un d'ells, tenir uns pares. Entre aquests nens hi havia una nena que es deia Amal, i per