 |
| Traducció de Francesc Miralles |
Sovint es pregunta què passa en realitat quan un s'adorm. De vegades s'imagina que hi ha una petita criatura que dóna voltes al seu interior i es dedica a apagar totes les espelmes. Quan tot és a les fosques, llavors s'adorm. És algú que pertany a la gent de la nit, pensa.
Ser adult potser sigui no dir el que es pensa. O potser sigui saber quines mentides no són perilloses. Aprendre a evitar les mentides que es descobreixen massa fàcilment.
Res és tan solitari per a una persona solitària com dormir en un llit solitari d'una casa solitària. Per això m'assec al camió i començo a voltar. Mentre condueixo vaig cantant. Penso en tots els anys que he passat a l'hospital i allunyo els mals pensaments cantant. Es poden allunyar les penes cantant.
No s'és idiota pel sol fet de tenir un defecte físic. Sé què murmura la gent. Sé que molts creuen que no hauria d'anar pel carrer, com la resta de gent. És que volen que em tanqui en una gàbia per exhibir-me com un animal estrany? Durant deu anys no he estat capaç de mirar-me al mirall. Ara sí.
El vaig llegir deu fer un parell d'anys. Em va agradar molt. Té molt de contingut, de molts tipus... no l'he rellegit mai, però crec que és dels llibres que no acabaries mai d'arribar al fons de tot. Si el rellegís, segur que trobaria coses que no vaig saber veure el primer cop. Ho dic perquè curiosament les teves frases, no només no les recordo, sinó que em semblen desconegudes... clarament l'hauré de rellegir.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt, d'aquells llibres que et deixen un bon regust de boca. I sol passar això que dius, que si fas una relectura d'un llibre hi trobes coses que t'havien passat per alt.
EliminaLa veritat és que en tots els personatges que hi surten hi ha molta història, molt contingut. L'última frase és de la Sense Nas, no sé si la recordes, la dona a qui li deixen formigues a casa seva, entre altres...
Sí, i tant, recordo la sense nas i les formigues. Ja m'imaginava que seria una frase seva.
EliminaDe les teves frases la que més em retorna el record que jo tinc del llibre, és la segona. La trobo genial, com a descripció dels adults.
Jo sóc una persona solitària que dormo en un llit solitari d'una casa solitària i em sento bé...
ResponEliminaM'estic comprant els llibres que recomanes i veig que m'agraden...Gràcies.
Petonets, Núria.
Hi ha persones que se senten bé en solitud, i aquest és un dels millors sentiments, estar bé amb un mateix.
EliminaMe n'alegro Roser, que compris i t'agradin els llibres que vaig posant.
Petonets, bon vespre
M'agrada com treus les frases, totes em fan reflexionar molt. Gràcies!
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada que et facin reflexionar. Jo també les vaig anotant amb aquesta finalitat, i així recordar trossets de lectures.
EliminaAferradetes, nina